Nostàlgia| 'Matilda', llegir és guai

Matilda té tants fans com detractors.

La pel·lícula, de 1996, basada en un llibre de Roald Dahl, explica la història de Matilda, una nena amant dels llibres i inusualment intel·ligent nascuda en una família d'estafadors amants de la televisió que la tracten com a poc menys que la mascota no volguda de la casa. La nena acabarà desenvolupant poders telequinètics i anirà a una escola on coneixerà una professora que l’ajudarà a desenvolupar el seu potencial intel·lectual, així com la temuda directora Trunchbull que, literalment, té una Dama de Ferro (instrument de tortura medieval) per als nens que es porten malament.

La pel·lícula, tot i que passi el test de Bechdel de sobres, és, en cert punt, problemàtica a nivell de gènere. Trunchbull, l'antagonista principal, no cau en la representació tradicional de la feminitat, ja sigui pel seu físic no-heteronormatiu com per a la seva afició a l'esport, així com una actitud agressiva i anti-maternal. La professora Honey -sí com la mel, ja podeu vomitar-, en canvi, és dolça i submisa i té l’instint maternal apropiat per una fèmina. De totes maneres, una altra interpretació és que la Trunchbull adopta totes les actituds de masculinitat tòxica d’una dona al poder, agressivitat, despotisme, body-shaming i dominància i que Matilda, mitjançant els seus poders i la sororitat amb la professora Honey acaba apoderant-se i enfrontat-se a la seva família.

Ho confesso, Matilda era de les meves pel·lícules preferides quan era petita, queia a la categoria de pel·lícula sobre nens i nenes que llegeixen molt i els hi passen coses guais com Neverending Story, Labyrinth, The Pagemaster...

SPOILERS PER A UNA PEL·LÍCULA DE 1996

El final de Matilda també és significatiu, ella acaba buscant i gestionant l’adopció perquè la professora guai l’adopti i “independitzar-se” dels pares catetos que només volen veure concursos de la tele. La professora, per altra banda, també s’apodera enfrontant-se a Trunchbull que, a meitat de pel·lícula es descobreix que era la seva tieta. Trunchbull es va quedar amb la seva custòdia quan va matar el pare de la profe guai i la va maltractar durant la seva infantesa. Si, Roal Dahl és molt fosc.

Tot i els problemes que té, Matilda és una pel·lícula eminentment femenina sobre l’apoderament, tant de Matilda com de la professora Honey, a més a més, el poder recau en la intel·lectualitat de les dues protagonistes. Per a algú (jo mateixa, per exemple) que aprovava justet educació física però que podia llegir sense parar nits i nits seguides, això va generar en mi una connexió immediata amb Matilda.

 Imatge: promocional.

Nora Soler

Nora Soler

Dissenyadora especialitzada en comunicació interactiva. Il·lustra i escriu per a Zena.

5 comments

  1. Roo 10 desembre, 2016 at 14:19 Respon

    Hola,
    No es deia Professora Trunchbull? Ho dic perquè això de Trunks em sona massa a Bola de Drac…
    Mai m’havia plantejat el conte/peli en profunditat com per veure-hi les connotacions anti-feministes. Tot i així, hi ha una altra dona a qui no has analitzat: La mare-Barbie.
    Gràcies per la nostàlgia, per cert!

    • Nora Soler
      Nora Soler 11 desembre, 2016 at 12:54 Respon

      Gràcies per l’apunt! Efectivament el tractament de la mare, tot i ser un personatge secundari és una mica lamentable, potser roça el slut-shaming? Per el fet que sigui ridiculitzat per què li agrada maquillar-se i vestir-se de manera provocativa. Que en penses?

  2. Carla Llamas 11 desembre, 2016 at 10:42 Respon

    Tot just la vaig veure l’altre dia i encara em va enamorar més :) Coincideixo amb tú 100%, de petita em sentia identificada en la part en la que m’agradava llegir i anar a escola, la part dels poders no va sortir mai! jejeje!

    una abraçada Nora!

    • Nora Soler
      Nora Soler 11 desembre, 2016 at 12:51 Respon

      Gràcies Carla! Efectivament hi havia tot un subgrup de pelis de nens que llegien i els hi passaven coses guais que, de petita, em donava molta esperança! Matilda molava perque la protagonista era una nena, al contrari de Neverending Story o Pagemaster. Jo no he perdut la esperança amb el tema de poders, potser un dia d’aquests ens despertem i som el Professor Xavier.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR