El cinema al 2017: un 7% dirigit per dones

Ja falta poc per tancar el 2016 (per fi) i entrar al 2017, un dels anys més saturats de blockbusters de la història del cinema. Entre adaptacions en imatge real de clàssics de Disney, expansions infinites de l'univers cinematogràfic de Marvel i remakes de clàssics de la nostàlgia dels vuitanta, serà difícil que pel·lícules amb menys pressupost i projecció publicitària aconsegueixin fer-se un forat a la cartellera.

Encara és aviat per valorar quines conseqüències tindrà aquesta saturació hollywoodenca, però el que sí tenim a mà són les xifres d'estrenes del 2017. Són dades provisionals, perquè òbviament encara no s'han anunciat la totalitat de les pel·lícules, però serviran per fer-nos una idea del panorama.

Spoilers: no sorprendré a ningú. En resum, a dia d'avui es preveuen 198 estrenes per al 2017. D'aquestes, un 7,07% seran dirigides per dones, i un 18,69% protagonitzades per personatges femenins.

Les xifres del 2017.

Les xifres del 2017.

Distribució mensual.

Distribució mensual.

Són dades que ens fan preguntar-nos una vegada més a què es deu aquesta impressionant desproporció de gènere a la indústria del cinema, considerant que més d'un 50% de les graduades a les escoles de cinema són dones. Per moltes voltes que li donem, no trobarem raó científica més enllà del que ja sabem totes: les dones són infravalorades professionalment, i no només a la indústria del cinema. Un munt de tòpics es repeteixen (“no tenen experiència”, “no saben dirigir acció”, “no els agraden els blockbusters”), però aquestes excuses resulten patètiques quan veiem que homes sense cap tipus d'experiència són posats una vegada i altra al capdavant de grans produccions de Hollywood: Joseph Kosinski va debutar amb Tron: Legacy (2010), una pel·lícula de 170 milions de dòlars; la primera pel·lícula dirigida per Robert Stromberg va ser Malèfica (2014, 180 milions), i la de Rupert Sanders, Blancaneus i la llegenda del caçador (2012, 170 milions). L'última: Alex Timbers ha estat triat per dirigir Cruella (blockbuster de Disney previst pel 2018), malgrat tenir cero experiència al cinema.

Com a espectadores, el millor que podem fer és donar-li nostra atenció (i els diners de l'entrada) a aquelles produccions que apostin per la diversitat de gènere i raça tant en els seus professionals com en les històries que expliquen. Basant-nos en aquesta noble intenció, recomanem cinc estrenes del primer trimestre del 2017:

'Hidden Figures'

(Theodore Melfi, EUA) - 20 de Gener

Hidden Figures.

(20th Century Fox)

El paper de la dona a la història ha estat invisibilitzat sistemàticament, sobretot als àmbits científics, sent la discriminació encara major en el cas de les dones negres. Malgrat tenir accés a llocs de feina a organitzacions com la mateixa NASA, les científiques afroamericanes eren rebaixades a seccions menors i ocultades del discurs públic. És el cas de Katherine Coleman Goble Johnson, responsable dels càlculs que van possibilitar l'expedició del 1962 que va convertir a John Glenn en el primer astronauta nord-americà en orbitar la Terra. Malgrat que rarament s'esmenta el seu nom, va ser Johnson, una dona afroamericana, qui va assegurar la missió calculant la trajectòria que havia de seguir.

L'escriptora Margot Lee Shetterly ha recuperat històries com la seva a Hidden Figures: The Story of the African-American Women Who Helped Win the Space Race (Figures ocultes: la història de les dones afroamericanes que van ajudar a guanyar la carrera espacial). Aquest llibre, publicat al 2016, ha estat adaptat al cinema per Theodore Melfi (St. Vicent) sota l'eslògan “coneix les dones que ignores rere la història que coneixes”.

A més de comptar amb una història prometedora, el repartiment de la pel·lícula és espectacular: Taraji P. Henson (Empire), Octavia Spencer (Snowpiercer, Red Band Society) i Janelle Monáe (Moonlight) són les tres protagonistes principals.

'Toni Erdmann'

(Maren Ade, Alemanya-Àustria) - 20 de Gener

toni-erdmann-3-rcm0x1920u

(Komplizen Film)

La directora, productora i guionista alemanya Maren Ade (Alle anderen) ha aconseguit amb Toni Erdmann el premi a la millor pel·lícula de la European Film Academy, premis que porten celebrant-se 28 anys i mai abans havien considerat una directora a la seva categoria principal. A més de millor pel·lícula, Toni Erdmann va guanyar la millor direcció -per sobre de noms com el de Pedro Almodóvar o Ken Loach-, millor actriu (Sarah Hüller) i actor (Peter Simonischek) europeus i millor guió (també d’Ade), sent la protagonista indubtable de la gala.

El film és una comèdia que explica la relació entre la Ines, una jove professional sèria i sofisticada, i el seu pare, un professor de música amb un sentit de l’humor un pèl grotesc. El pare decideix sorprendre la seva filla visitant-la a Bucarest, on ella treballa, i malgrat el xoc inicial entre ambdues vides, sembla que acaben entenent-se.

'Queen of Katwe'

(Mira Nair, EUA) - 24 de Febrer

(Disney)

(Disney)

A Queen of Katwe es dóna un cas similar al de Hidden Figures: una història sorprenent d'una dona ugandesa, Phiona Mutesi, que malgrat enfrontar-se a tota circumstància adversa ha aconseguit convertir-se en campiona d'escacs amb només vint anys.

Phiona va desenvolupar una enorme fascinació pel joc i a poc a poc va anar recopilant premis i campionats fins a arribar a ser Mestra Candidata Femenina, tot això mentre lluita amb la seva comunitat contra la realitat de Katwe, un suburbi de Kampala marcat pel crim i la pobresa.

La pel·lícula és una adaptació d'un llibre de Tim Crothers amb el mateix títol i ha estat produïda per Disney, sent tristament una novetat que un gran estudi decideixi produir una història situada per complet a l'Àfrica i amb actors negres. La directora és la indoamericana Mira Nair (La boda del monzón, New York, I love you), i Madina Nalwanga, una adolescent dels suburbis de Kampala, debuta com a actriu al paper protagonista.

'Moonlight'

(Barry Jenkins, EUA) - 10 de Febrer

(A24)

(A24)

Molts crítics assenyalen aquesta pel·lícula, estrenada ja als Estats Units, com un dels millors títols de l'any. Basada en una obra de teatre de Tarell Alvin McCraney i dirigida per Barry Jenkins (Dear White People, Medicine for Melancholy), Moonlight centra la narració en l'experiència d'un noi negre queer d'un barri de Miami, i ho fa en tres períodes: preadolescència, adolescència i adultesa.

Moonlight ha meravellat a la crítica per la seva encertada exploració d'aspectes identitaris com la sexualitat o la masculinitat, així com la virtuosa cinematografia i les actuacions dels protagonistes: Alex Hibbert, Ashton Sanders (Straight Outta Compton) i Trevante Rhodes (Westworld).

'Raw'

(Julia Ducournau, França-Bèlgica) - 17 de Març

(Focus World)

(Focus World)

La directora i guionista franc-belga Julia Ducournau s'estrena amb aquesta pel·lícula -titulada alternativament en francès Grave- que explica la història d'una adolescent que va del vegetarianisme al canibalisme de la forma més gore possible. La naturalesa explícitament horrorosa de Raw fa que no sigui un film per A tots els públics, però la crítica celebra la solidesa de la narrativa i la cinematografia.

La pel·lícula ha estat rebuda com una gran aportació al gènere de terror i s'ha comparat amb Ginger Snaps (John Fawcett, 2000) pel seu tractament de la sexualitat femenina i les relacions entre germanes, interpretades per Garance Marillier -que debuta al cinema- i Ella Rumpf (Chrieg).

Imatge destacada: 20th Century Fox.


T'agrada la nostra feina?

Irina Cruz

Irina Cruz

Comunicadora audiovisual, doctoranda en cinema contemporani amb visió de gènere.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR