Comparative Puppies_2

Ciència-ficció, homes blancs i gossets tristos: la història dels Premis Hugo

Des de fa tres anys, el veredicte dels Hugo Awards, un dels premis de ciència-ficció i novel·la fantàstica més importants del món, s’ha convertit en la creuada d’un grup d’autors –alguns coneguts per les seves declaracions misògines i homòfobes– per preservar de la correcció política el que ells consideren l’essència del gènere.

Què són els Hugo?

La primera edició dels Premis Hugo es va celebrar el 1953, en el marc de l’XI Convenció Mundial de Ciència-Ficció (Worldcon). Anomenats Science Fiction Achievement Awards (Premis als Mèrits en la Ciència-Ficció) fins el 1992, van passar a dir-se Hugo en honor a Hugo Gernsback, fundador de la revista Amazing Stories (Històries Increïbles). El certamen ha premiat l’obra d’autors destacats del gènere com George R.R. Martin, Isaac Asimov o Ursula K. Le Guin. A més de guardons per a novel·les o relats curts, també n’hi ha per a pel·lícules, novel·les gràfiques o fanzines.

La part més controvertida dels Hugo és el sistema de votació. Les persones que hi poden votar han de ser membres de la Societat Mundial de Ciència-Ficció, una condició que s’assoleix o bé assistint a la Worldcon o bé pagant una taxa que dóna dret a votar-hi (supporting membership). Cada membre proposa cinc finalistes per categoria, de manera que els més populars acaben en una llista final d’on s’hauran de triar les obres guanyadores.

L’objectiu del sistema és que els Hugo siguin un reflex dels gustos populars. Amb el pas dels anys, els premis han tingut cada cop més en compte obres fetes per dones, persones del col·lectiu LGTBI o que pertanyen a “minories racials”, així com temàtiques que aporten nous enfocaments i punts de vista al gènere de la ciència-ficció i la fantasia. El palmarès de l’any passat n’és un exemple.

L’atac dels cadells

L’ampliació de la diversitat dels autors, autores i obres reconegudes no ha agradat a alguns autors de ciència-ficció, que acusen el certamen d’haver deixat de banda la qualitat en la valoració de les obres i haver-se convertit en un premi reivindicatiu de correcció política. 

És el cas dels Sad Puppies (Gossets tristos) i els Rabid Puppies (Gossets rabiosos). Darrere dels Sad Puppies hi ha Larry Correia, comptable, expropietari d’una botiga d’armes i membre de l’Associació Nacional del Rifle que es va convertir en novel·lista. Des de l’any passat, un altre membre actiu és l’escriptor i militar Brad Torgersen. Correia i Torgersen han explicat en diverses ocasions que el seu objectiu és que la ciència-ficció deixi de ser moralitzant i torni a ser divertida. Segons el seu punt de vista, els Hugo s’han tornat uns premis “snob i exclusius” que sovint ignoren els llibres populars fets per escriptors conservadors.

Rere els Rabid Puppies hi ha Theodore Beale, àlies Vox Day. A més d’escriptor, Beale és dissenyador de videojocs, editor i músic. S’ha declarat en contra de l’homosexualitat, la diversitat racial i s’ha mostrat partidari de retirar el dret de vot de les dones, ja que, assegura, valoren la seguretat per sobre de la llibertat i se les pot enganyar fàcilment. A més a més, ha dit la seva en altres polèmiques, com el Gamergate.

Tot i que els puppies no són un grup gaire nombrós, la seva activitat a la xarxa va tenir un gran impacte a la llista de finalistes de l’edició d’aquest any dels Hugo, que ha tornat a estar farcida d’autors majoritàriament masculins i majoritàriament blancs.

Per fer-ho, els puppies s’han aprofitat del sistema de votació dels premis és ben fàcil de manipular, a causa de la poca participació en les votacions i la quantitat d'oferta disponible. Tant els sad com els rabid puppies van publicar, respectivament, una llista amb candidats i candidates a finalistes, i van fer campanya perquè els fans les votessin. Entre els candidats proposats, destaca John C. Wright, famós per les seves opinions homòfobes.

Reaccions contràries als puppies

Tot i no fer res il·legal –molts autors han fet campanya per a una nominació al llarg de la història dels premis–, per a molts lectors i lectores de ciència-ficció i novel·la fantàstica la gravetat de les accions dels puppies rau en el fet que volen excloure del reconeixement popular persones amb orígens i punts de vista diferents als que s'havien reconegut en etapes anteriors. Fins i tot l’autor de Joc de Trons, George R.R. Martin –que s’ha mirat la polèmica amb equidistància–, va escriure al seu bloc que estava en contra de l’estratègia seguida pels puppies: “Si els Sad Puppies volen fundar el seu propi premi... a la millor ciència-ficció conservadora, a la millor space opera, a la millor ciència-ficció militar o a la millor ciència-ficció feta a l’antiga... el que sigui que pretenguin... no crec que ningú s’hi oposi. Jo no ho faria. Però em sembla que no és el que estan fent, el que volen és convertir els Hugo en els seus propis premis”.

En una altra entrada al bloc, Martin recomanava als votants dels premis que llegissin amb atenció els finalistes de cada categoria, escollissin quina opció era la que més els agradava deixant al marge la polèmica –en contraposició als grups que promovien no votar cap autor o autora proposats pels puppies– i, si ho creien convenient, votessin l’opció de no atorgar el premi a ningú, una opció defensada per molts fans per a aquelles categories on tots els finalistes eren els de les llistes dels puppies.

El veredicte final

Com a resultat de la polèmica, un total de 6.000 persones –2.400 més que l’any passat– han votat els guanyadors i guanyadores de l’edició dels Premis Hugo 2015. Cap dels premiats ha estat dels proposats per les llistes dels puppies. Cinc categories, les que només tenien candidats i candidates puppies, han quedat desertes, la meitat del total d'ocasions en què s'ha donat aquesta situació.

Malgrat la seva desaparició del palmarès, els simpatitzants dels puppies es van fer notar a la gala de lliurament dels premis, celebrada el cap de setmana passat, en ser acusats de repartir pamflets transfòbics.

Després de la cerimònia, George R.R. Martin va celebrar els Premis Alfie –en honor a l’escriptor Alfred Bester–, que va honorar alguns dels autors i autores que haurien estat en la votació si els puppies no l’haguessin alterat –hi ha persones que s’han atrevit a fer una llista de finalistes lliure de puppygate. Martin també va atorgar un Alfie a Marko Kloos i Annie Belle, que es van retirar de les candidatures després de ser inclosos a les llistes dels puppies.

 

Imatge: muntatge aparegut al web trnsz amb els dos logotips de Sad Puppies i Rabid Puppies


T'agrada la nostra feina?

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

2 comments

  1. Dones fantàstiques: ci-fi i fantasia en femení | Zena 11 desembre, 2015 at 19:33 Respon

    […] Malgrat que la fantasia i la ciència-ficció són gèneres marcadament inclusius i sovint han reflexionat sobre aspectes problemàtics de la societat –com la comprensió de l’altre a la saga Ender d’Orson Scott Card, o la repressió de la dona a Handmaid’s Tale de Margaret Atwood- hem viscut episodis com la polèmica misògina i homòfoba d’aquest any als Premis Hugo. […]

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR