Capitalització i organització: perspectiva de gènere al còmic contemporani

El passat 31 de març, sota la benvolent mirada d'Angela Lansbury i coincidint amb el Saló del Còmic, la llibreria Gigamesh va organitzar una taula rodona moderada per Alba Piñar i amb la presència d'Emma Ríos (artista per a Marvel i Pretty Deadly d'Image, creadora d'I.D.), Natacha Bustos (artista de Chernóbil - La zona i Moon Girl and Devil Dinosaur per Marvel) i Muntsa Vicente (il·lustradora i colorista per Marvel i Image).

La xerrada, que podeu (re)veure a YouTube, cobra encara més importància si tenim en compte les potentíssimes declaracions d'aquell mateix dia de David Gabriel, vicepresident de vendes de Marvel (perquè si hi ha alguna cosa segura és el cachondeo còsmic), si pensem en el comiat de l'excel·lent web Comics Alliance, també el 31 de març (el que us deia), i si recordem l'escassetat de dones entre els nominats i premiats al mateix Saló (pa' fuera, pa' la calle).

Vist el panorama, repassem el que es va dir a la xerrada i comparem-ho amb el que ens espera aquesta any a l'univers Marvel.

Foto 1

Natacha Bustos, Alba Piñar, Emma Ríos i Muntsa Vicente (Fotografia de Nora Soler)

Qui llegeix?

En menys de cinc minuts ja s'entrava en matèria, criticant la discriminació cap a "la perspectiva femenina" (a la qual afegim cometes per aquest singular sempre tan complicat). Les autores van comentar -i no és difícil de veure - que estem dins d'un mercat escindit, que cataloga els textos per gènere com a estratègia de màrqueting; la versió comercial de "divideix i venceràs". Aquesta estratègia comercial, segons la qual hi ha còmics "per a nois" i "per a noies", resulta en una perspectiva simplificada i essencialista dels interessos de l'audiència.

Aquesta separació del públic per gèneres també es dóna en l'àmbit del manga, al que assenyalen quan se'ls pregunta per referents -Rumiko Takahashi (Urusei Yatsura - Lamu, Ranma 1/2, Inu Yasha) n'és la principal. És precisament quan es parla de la divisió shōnen / shōjo que s'esmenta l'artificialitat d'aquest sistema: és clar que hi ha nois que llegeixen còmics "per a noies", i a l'inrevés, però el menyspreu reiterat al que s'etiqueta com a femení porta a moltes dones a amagar el seu gust per aquests mateixos productes; no hi ha manera de quedar bé.

Qui protagonitza?

Totes estan d'acord en què si bé havia estat difícil incloure personatges femenins o d'altres minories, durant els últims anys la diversitat de personatges s'ha convertit en una estratègia de mercat més. Les declaracions de David Gabriel, que parla de la diversitat com una cosa de la qual la gent "s'ha cansat", un recurs comercial fracassat en comptes d'una forma de renovar narratives i audiències, els donen la raó.

Les autores coincideixen en que si bé és un simple rentat d'imatge, d'una capitalització del feminisme, com a mínim les conseqüències són positives (mentre durin). Una major presència de protagonistes femenines i de trames més diverses donarà cabuda a més lectores i més creadores en potència; assenyalen fins i tot l'obligació personal d'incloure-les, de mantenir-se políticament actives i honestes, fins i tot amb el cansament d'estar sempre en lluita i de voler destacar individualment, per la creació pròpia, i no sempre com a bandereres i representants d'una comunitat. No obstant això -i ens ho apuntem- proposen un periodisme feminista diferent, que no entrevisti les autores com a teòriques del gènere, sinó que s'involucri de manera més directa i propera amb els seus textos.

No obstant això, hi ha hagut pressió editorial per afegir diversitat i ser més "políticament correcte"? La nostra companya Nora va preguntar per la llibertat creativa, i les autores van estar d'acord en què és molt diferent treballar en còmics independents o editorials com Image, on pots "fer el que vols", i cases com Marvel. Natacha Bustos, que treballa en una sèrie nova, s'ha sentit lliure per aportar la diversitat que ha volgut, especialment en personatges secundaris -i no, no ha estat una exigència de la cúpula editorial- mentre que els personatges més establerts han de seguir una pauta marcada des del vestuari fins a l'orientació sexual.

moon girl 20 comixology

Natacha Bustos per Moon Girl and Devil Dinosaur (Font: Comixology)

Qui crea?

El gènere no només s'utilitza com a etiqueta per als textos i el seu públic, sinó també per a les mateixes autores; se les compara entre elles i se les inclou a les mateixes llistes fins i tot quan no tenen res en comú més enllà de la seva identitat de gènere. Això, per descomptat, porta al debat de les quotes i dels "all-female panels" com aquest mateix; les participants coincideixen en què si bé s'han sentit fartes de respondre preguntes "com a autores", èmfasis en la "a", aquests esdeveniments són necessaris. Especialment interessant és la defensa de la mediocritat, del treball no destacable, llançada per Muntsa Vicente. Quantes menys dones hi ha, com més excepcional és la seva presència, més es qüestiona per què estan aquí i més excel·lent ha de ser el seu treball.

Les quotes permeten visibilizar el treball de les dones al món dels còmics i, conseqüentment, qüestionar idees preconcebudes sobre la falta d'interès de les dones tant a llegir-los com a escriure'ls i il·lustrar-los - acolorir-los es veu que sí, perquè a les noies "se'ls dóna bé". Tanmateix, les cúpules editorials i els jurats dels premis segueixen estant ocupats per homes; el món del còmic comercial és, segons Emma Ríos, "una movida mafiosa", expressió que ens tatuarem al cervell.

Es prefereix publicar i votar pels personatges i les narratives amb les quals un s'identifica; no és que hi hagi un esforç deliberat per mantenir dones i minories fora, sinó que no s'examina el privilegi de la perspectiva masculina hegemònica. Quan els teus referents, els teus "clàssics", han estat creats i protagonitzats per homes blancs heterosexuals i no t'has acostumat a empatizar amb un altre tipus de personatge (és a dir, com assenyala Natacha Bustos, quan t'identifiques abans amb una cabra que amb un personatge femení), la manca de diversitat a la teva editorial i les teves llistes de nominats són la conseqüència més òbvia.

Hi ha solució per al "problema de la diversitat" al món del còmic comercial, doncs? Organitzar-se i crear xarxes de creadores, com el col·lectiu Autoras de Cómic (que han preparat una llista de cent còmics que és d'aquells deures que fan il·lusió), i abandonar el #notallmen.

emma ríos daily dot

Emma Ríos per Pretty Deadly (Font: The Daily Dot)

Qui ve després?

Què podem esperar de Marvel, doncs? Després de l'adéu de Hellcat, dels últims volums de Mockingbird i Scarlet Witch, i de l'esdeveniment anomenat Secret Empire, que desperta més mandra que altra cosa, el panorama pel que queda d'any pot semblar una mica moix.

Tanmateix, World of Wakanda, l'spin-off de Black Panther signat per noms de capçalera com Ta-Nehisi Coates i Roxane Gay segueix aquí per donar-nos esperança, igual que les sèries protagonitzades per Ms. Marvel, Hawkeye, Moon Girl, Squirrel Girl, Wasp i, per descomptat, Miss America, totes elles amb alguna dona a l'equip creatiu -sí, així està el llistó, què hi farem. Si sou més d'audiovisuals, Jessica Jones i companyia tornaran a Netflix a l'agost amb The Defenders. Mentrestant, per oblidar-nos de David Gabriel i els seus, ens quedem amb el consell d'Emma Ríos de veure Yuri!!! On Ice.

supermum-01

Muntsa Vicente per 'My Super Single Mum' (Font: MuntsaVicente.com)


Imatge principal: Llibreria Gigamesh.

Jana Baró

Jana Baró

Doctoranda en literatura anglesa d'entreguerres. Fent recerca sobre història, moda, fandom i comunitats lectores.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR