Björk al CCCB

Aquest article està escrit per Alba J. Bagà.

Björk és coneguda per la seva música electrònica i experimental, així com per la seva excentricitat a l’hora d’actuar i de vestir.
L’exposició al CCCB es va inaugurar el 14 de juny i romandrà oberta fins el 24 de setembre i, sincerament, siguis fan de Björk o no, val la pena veure-la.

L’exposició de Björk està basada en el seu últim àlbum, Vulnicura, que tracta sobre el dolor que va patir la cantant després del divorci amb el seu exmarit i artista Mathew Barney.
L’exposició té els seus punts forts i fluixos, però en conjunt l’experiència final és positiva, interessant i molt creativa. Un cop pujàvem a la segona planta del CCCB, vam fer grups d’unes trenta persones i, un cop fets, va començar l’exposició on hi trobem un total de sis experiències audiovisuals interactives. Abans de cada experiència audiovisual, un guia ens explicava què havíem de fer per poder gaudir millor d’elles.

La primera experiència es basa en una habitació fosca amb un munt d’altaveus diferents. En aquesta sala es reproduïen simultàniament la cançó “Black Lake” i dos videoclips pràcticament idèntics. La idea era que anéssim caminant per la sala i escoltant la diferència de sons d’uns altaveus a uns altres, però, sincerament, no es notava res. No sé pas si era degut a què la sala era massa petita o si la sonorització no era prou bona, però no es percebia pràcticament cap diferència entre un lloc i un altre. Per tant, considero que aquesta primera experiència va ésser un pèl decebedora.

Les següents tres experiències audiovisuals interactives eren videoclips on havíem de fer ús de les ulleres de realitat virtual per tal de submergir-nos dins d’un total de cinc videoclips de Björk. El primer videoclip és el de “Stonemilker” i en aquest ens trobem a una platja islandesa i a la Björk cantant al voltant nostre. La idea era que et poguessis girar i mirar on volguessis, però la cantant es triplica i acaba semblant que et persegueixi tota l’estona. Aquesta experiència la valoraria com a baixeta; el guia deia que gaudíssim del paisatge de la platja, però al final no fas res més que mirar-la a ella tota l’estona. A més, l’efecte 3D és força dolent i es veia pixelat.

Els dos videoclips següents ja anaven millorant: primer un on la Björk porta una màscara creada per la dissenyadora i arquitecte Neri Oxman i portada al món real mitjançant una impressora 3D. En aquest videoclip, en teoria, també podies girar-te i mirar altres coses, però com que no hi havia res al voltant, al final et quedaves mirant la cantant com creix i se li il·lumina la màscara. Això sí, la màscara és impressionant. El següent videoclip tractava sobre la dolorosa operació de cordes vocals a la que la cantant va haver-se de sotmetre després de tants anys dedicant-se a cantar. El videoclip interactiu ens introduïa dins la seva boca i vèiem el seu interior des de tots els angles. La proposta és atrevida i interessant.

Les últimes dues experiències també eren videoclips, però encara més interactives que les anteriors, perquè no només podies moure’t en cercles dins dels videoclips, sinó que també hi podies interactuar mitjançant uns comandaments. A la primera experiència havies de buscar la ferida de la Björk i disparar amb els comandaments fins que sortissin uns cables de les teves mans que es van endinsant a la ferida. Un cop dins, entres a una espècie de fons marí fosc on veiem a la Björk en 3D que canta “Notget VR”, una altra cançó que parla de les desgràcies de l’amor, tema constant en el seu disc. Durant el videoclip, la 3D Björk va creixent i el seu cos es va il·luminant fins que es fa brillant, gegant i amb ales.

Després d’aquestes experiències de realitat virtual acabes una miqueta marejada. Segurament això també ho va pensar Björk: la sala que les segueix disposa d’uns coixins des d’on podíem veure videoclips més antics de l’artista, aquesta vegada sense 3D. A l’última sala hi havia una taula amb un munt de pantalles tàctils on podies jugar a les diferents aplicacions pedagògiques i musicals que Björk va dissenyar els 2012 juntament amb l’àlbum Biophilia. Aquesta va ser també una de les parts que més em van agradar de l’exposició. L’artista ha creat tantes aplicacions musicals diferents, interessants i maques, que podria omplir un altre article sencer.

Així doncs, l’exposició val la pena per diferents raons: per veure com es poden utilitzar les noves tecnologies audiovisuals des d’un punt de vista artístic i innovador; per tenir una experiència artística inspiradora i original i, per descomptat, per gaudir de la meravellosa música de la gran artista Björk.

Imatge destacada: fotograma del videoclip “Stonemilker”. Font: Youtube.


T'agrada la nostra feina?

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR