'Big Little Lies': realitats femenines

Big Little Lies és una de les millors series que ha portat el 2017.

La meva reticència cap a les produccions que reben massa atenció mediàtica, perquè considero que normalment solen estar sobrevalorades, va fer que trigués uns mesos a veure-la i que en començar-la les meves expectatives fossin força baixes. Potser per això últim o potser perquè realment la sèrie és una obra mestra (i això que no m'agrada utilitzar aquesta classe d'adjectius grandiloqüents), Big Little Lies és el millor que he vist en molt temps.

La sèrie, basada en el llibre de mateix nom escrit per Liane Moriarty, consta de només set episodis. Per aquells que són mandrosos a l'hora de començar sèries de vint-i-tants capítols és perfecta. Les seves tres principals protagonistes són ni més ni menys que Nicole Kidman, Reese Witherspoon i Shailene Woodley; també hi reconeixereu a Alexander Skarsgård, Laura Dern i Zoe Kravitz.

Les interpretacions dels actors era una de les coses a les quals se li donava més bombo, i igual que amb la qualitat de la sèrie en general, tampoc s'equivocaven. Estava interessada en veure com es mouria Shailene Woodley entre dues actrius tan veteranes com Kidman i Witherspoon, i la veritat és que aconsegueix estar al seu nivell.  Els seus personatges són molt complexos i malgrat tractar-se d'una minisèrie estan molt bé construïts, tenen un rerefons que amaga por, inseguretats, mentides... L'argument atrapa des del primer moment. Hi ha hagut un assassinat i des del primer episodi diferents personatges van apareixent en una sala d'interrogatori explicant què creuen que ha passat i qui és el culpable. A mesura que avança la sèrie les seves declaracions comencen a prendre forma de xafarderies que destapen enveges, rivalitat i conflictes. Tota la trama té un aire força enigmàtic, no sabem qui ha estat la víctima ni qui és l'assassí. Encara que es pot arribar a deduir el final, és bastant sorprenent i diferent.

608_1266x508

Encara que sembli que ja he explicat el millor que té la sèrie per oferir, aquí ve més: les dones tenen protagonisme absolut i malgrat ser víctimes també són les heroïnes de les seves històries. I el que sembla una història més sobre un assassinat, és solament un pretext per tractar temes com la maternitat o la violència envers les dones.

La sèrie destapa la pressió social que reben les dones, també per descomptat els homes, i fins i tot la pressió social que exerceix la societat sobre les relacions personals. Com l'aparença ho és tot malgrat haver estat víctima d'una violació o ser víctima de maltractaments. Aquestes són les històries de Woodley i Kidman respectivament i que estan estretament entrellaçades. Potser perquè rep més protagonisme, potser per la seva interpretació o potser per estar mostrada sense tabús, la història de Nicole Kidman és la que que es mostra més propera. Les converses amb la seva terapeuta li fan veure com, malgrat voler negar-ho, es troba dins d'una relació abusiva i, en el moment en què la realitat li cau com un gerro d'aigua freda, també ho fa per a l'espectador. Es presenta de manera molt clara i directa la complexitat d’una situació com aquesta, el que costar arribar a assumir-ho i la dificultat de sortir-ne.

610_1266x508

La maternitat és un altre dels temes protagonistes, en deixar entreveure els tòpics que s'hi relacionen. S'és millor mare per deixar de treballar i dedicar-te per complet als teus fills? Llavors, les mares treballadores són pitjors mares per no donar prou atenció a la seva família? I què passa amb mi, com a persona i dona, si s'ha de renunciar a tant per convertir-se en mare? Aquests són uns altres dels conflictes que presenta la història, i que es fan més evidents en els personatges de Witherspoon i Dern, la relació entre les quals ressalta la rivalitat entre elles i la poca companyonia que tradicionalment s'ha associat a les relacions entre dones.

Malgrat els conflictes i rivalitats,  podríem dir que la història, en particular el seu final,  deixa entreveure el començament d'una gran amistat entre totes aquestes dones, que durant set episodis competeixen per ser les millors mares, amigues i fer creure a tots que les seves vides són les més perfectes. Hi ha també una espècie de moralitat que, encara que sona a tòpic, és: la unió fa la força. Unides és quan poden acabar amb les seves majors amenaces.

biglittleliesposter

Imatges: HBO.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR