‘Batman Forever’: ‘camp’ per sostenir l’heteronormativitat

Definir la relació de Batman amb el camp és complicat. Citant el nostre redactor Jose Viera, el camp “és una sensibilitat que advoca per la hipèrbole en l’expressió i un cert amor per allò cutre o kitsch, en un intent de rebel·lar-se contra els dogmes que simplifiquen l’art en bo o dolent”.

La sèrie de televisió emesa del 1966 al 1968 va utilitzar aquesta estètica per crear moments d’una genialitat extrema, com l’escena sobre el plàtan bolígraf o els balls d’en Robin.

En canvi, el trospidisme més absolut es va apoderar de pel·lícules com Batman i Robin (Joel Schumacher, 1997). A les armadures amb mugrons s’hi va sumar un guió infumable i les bromes pesades de Mr. Frost. La nostra redactora Francesca Blanch encara no ha superat el visionat de la pel·lícula.

‘Batman Forever’ i l’Enigma queer

A Zena hem parlat de com el camp ha servit d’eina de reivindicació queer. De fet, hi ha força anàlisis que busquen subtextos homosexuals a la sèrie de Batman dels seixanta, i el debat sobre la sexualitat del personatge ha estat força recurrent des dels seus inicis. Malgrat el potencial que hi pugui haver per fer lectures força positives en clau queer durant la història de Batman, sembla que aquest no és el cas de la pel·lícula Batman Forever (Joel Schumacher, 1995).

En el capítol “Queering Popular Culture” (“Queeritzar la cultura popular”) del llibre A Critical Introduction to Queer Theory (Una introducció crítica a la teoria queer), Nikki Sullivan parla d’un article de Freya Johnson en què analitza de forma molt crítica l’ús del camp a la pel·lícula de Schumacher, que serviria, segons l’autora, per reforçar no només l’heteronormativitat, sinó també el capitalisme corporatiu. Segons Sullivan, Johnson defensa que la pel·lícula és plena de representacions camp i queer, que trobarien en la tensió homoeròtica entre Batman i Robin la seva màxima expressió. Segons Johnson, aquesta relació es contraposaria a les escenes d’amor “heterosexuals i estèrils” que Batman manté amb el personatge interpretat per Nicole Kidman on, argumenta, Val Kilmer sempre apareix vestit.

Tanmateix, continua Johnson, el potencial subversiu es veu anul·lat en el moment en què un dels dolents de la pel·lícula, Enigma, adopta una actitud i una estètica queer més obertament manifesta que els dos herois. Segons l’autora, el fet que Enigma es presenti en una relació antagonística amb Batman facilita que l’espectador identifiqui Batman amb la identitat oposada o, tal com ella ho escriu: “si el dolent és gay, el bo ha de ser heterosexual”. Tenint en compte que Batman és en realitat el multimilionari Bruce Wayne, amo d’un conglomerat empresarial, i que l’objectiu d’Enigma i Dues Cares és dominar el món mitjançant un aparell que captura la informació del cervell de les persones, Johnson explica que la pel·lícula contraposa el “capitalisme bo” de l’heterosexual Wayne amb “el capitalisme dolent” del sexualment dolent Enigma.

Tot i que podem estar més o menys d’acord amb el que exposa Johnson, la seva teoria ens permet reflexionar sobre la possibilitat que representacions que han servit per reivindicar identitats no normatives puguin ser reapropiades per perpetuar els discursos dominants. La reapropiació ha estat una arma del moviment queer des de l’inici; queer era la paraula que es feia servir al món anglosaxó per insultar gays, lesbianes, trans, intersexuals i qualsevol persona que no encaixés en cànons de gènere i orientació sexual normatius. Així doncs, resulta interessant veure com, de la mateixa manera que un moviment utilitza la reapropiació per reivindicar-se i crear un discurs alternatiu, el discurs dominant també pot fer servir aquesta eina per diluir el potencial del discurs oposat.

Imatge de portada: imatge promocional de ‘Batman Forever’.

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR