Papil.loma_

Analitzem el documental "Papil·loma. Les dones hem de decidir"

Dijous 31 de març vam assistir als cinemes Girona de Barcelona a l'estrena del documental Papil·loma. Les dones hem de decidir. L'audiovisual, que recull fonts que qüestionen el subministrament massiu de la vacuna del papil·loma, ha estat criticat pel president de la Societat Catalana de Pediatria, Ferran Moraga-Llop, per donar veu a posicions antivacunes.

1. Introducció

Papil·loma. Les dones hem de decidir és un documental dirigit per Frederic Pahisa i realitzat per Sicom, associació de periodistes y altres professionals que ha realitzat documentals sobre salut com Determinants de la salut, el Negoci de la Vida; el Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), i l'associació EntrePobles.

Segons van explicar les entitats impulsores durant la presentació del documental, el projecte neix arran de la preocupació per la falta d'informació sobre la vacuna que reben els pares, així com de la visió crítica que aquestes associacions tenen sobre la medicalització de la salut de les dones.

Des del meu punt de vista, el documental planteja qüestions que són rellevants de cara a la divulgació en salut. És lícit preguntar-se si s'estan medicalitzant en excés etapes de la vida de les dones -com la menopausa o l'embaràs, que ha deixat sucessos tan nefastos com el dels efectes de la talidomida- i si la vacuna del papil·loma forma part d'aquesta tendència.

A Espanya, la vacunació no és obligatòria, sinó que és una opció dels pares. Així doncs, és preferible que aquests tinguin informació sobre qui fa les vacunes, per a què serveixen, com es testa la seva eficàcia i quins efectes secundaris tenen. També sobre quins debats hi ha a la comunitat mèdica sobre aquestes vacunes, si giren entorn de la seva seguretat o bé si es plantegen en termes de cost-benefici econòmic. En aquest context, és interessant saber quina assistència reben les persones que han patit efectes secundaris de les vacunes i quina investigació es fa per determinar si els efectes comunicats els ha causat la vacuna. Finalment, podem plantejar si els metges tenen tota la informació possible sobre les vacunes.

Tanmateix, el documental no ofereix respostes satisfactòries a cap d'aquestes qüestions. Des de l'anàlisi estríctament periodístic -no sóc ni metgessa ni estic formada en ciències de la salut-, l'audiovisual presenta, al meu parer, dubtes quant a l'exposició de la informació i el seu contrast, que detallaré en aquest anàlisi.

Durant el col·loqui posterior a la projecció del documental, vaig preguntar al director sobre aquestes qüestions. Em va respondre que ja es donaven dades i que segurament no les havia retingut. A causa de la resposta del director, per confeccionar l'anàlisi del documental no només el vaig veure durant l'estrena, sinó que l'he tornat a veure dos cops més a partir d'una còpia que els organitzadors de l'acte van facilitar als assistents.

2. Anàlisi

El documetal dóna veu als antivacunes?

Frederic Pahisa va arribar a ensenyar la seva cartilla de vacunació durant la presentació del documental per demostrar que ell no és antivacunes. La resta de representants de les entitats que han realitzat el documental també van negar qualsevol vinculació amb els antivacunes. De fet, en el col·loqui posterior a la projecció del documental, una assistent que es va manifestar antivacunes va criticar que s'hagués fet tan èmfasi en la desvinculació entre els productors del documental i aquests moviments.

Pel que fa a les fonts del reportatge, cap d'elles es va mostrar explícitament antivacunes, fins al punt que algunes, davant de càmera, es van desvincular d'aquest moviment. En tot cas, les fonts van mostrar reticències en la vacunació massiva de les nenes per combatre els càncers associats al virus del papil·loma. A continuació detallo la relació de fonts que hi apareixen.

NO PERTANYENTS A LA COMUNITAT MÈDICA

  • Un grup de pares amb filles en edat de ser vacunades.
  • Trinidad Cuesta. Vocalia de Salut Districte Nou Barris.
  • Davide Malmusi. Adjunt a comissionada de Salut de l'Ajuntament de Barcelona.

PERSONES AFECTADES PER LA VACUNA

  • Noies afectades pels efectes adversos de la vacuna i també els seus familiars.
  • Alicia Capilla. Presidenta de l'Associació d'Afectades per la Vacuna del Papil·loma.
  • Caron Ryalls. Secretària de la UK Association of HPV Vaccine Injured Daughters.
  • Kiva Murphy. Vicepresidenta REGRET Ireland, plataforma que aplega les afectades a Irlanda.
  • Karen Smith. Presidenta REGRET Ireland.

CONTRARIS A LA VACUNA

  • Margarita López, presidenta de la Xarxa de Dones per a la Salut.
  • Carme Valls. Metgessa, directora del programa Dona, Salut i Qualitat de Vida del CAPS.
  • Carlos Álvarez-Dardet. Catedràtic de Salut Pública de la Universitat d'Alacant.

FAVORABLE A LA VACUNA EN ALGUNS CASOS

  • Enrique Gavilán. Metge i membre de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària.

FAVORABLES A LA VACUNA

  • Carmen Cabezas. Subdirectora general de Promoció de la Salut de l'Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya.
  • Xavier Castellsagué. Metge epidemiòleg i científic de la Unitat d'Infeccions i Càncer de l'Institut Català d'Oncologia (ICO).
  • Francesc Xavier Bosch. Consultant sènior del Programa de Prevenció de Càncer-ICO.
  • Jaume Sellarès. Vicepresident del Col·legi de Metges.

Segons explica el documental, ni l'Agència Europea del Medicament (AEM) ni el Ministeri de Sanitat van voler ser entrevistats.

La metgessa Carme Valls, però, cita un estudi dels investigadors Lucija Tomljenovic i Christopher Shaw, de la Universitat de British Columbia, on es relaciona la vacuna del papil·loma amb dues morts. El 2011, Tomljenovic i Shaw van publicar un article que relacionava la quantitat d'alumini present a les vacunes amb l'increment del nombre de casos d'autisme en nens, una de les tesis més emprades pels grups contraris a la vacunació. Aquest article va ser refutat per l'OMS.

Sabent que aquestes dades no impliquen que l'article sobre les dues morts sigui incorrecte, adjunto una llista d'articles de Tomljenovic sobre vacunes i efectes secundaris per si algun lector expert en ciències de la salut vol determinar si es tracta d'una font prou autoritzada per tractar la matèria i si l'estudi en qüestió és creïble.

Documentació

La tesi que no s'han de fer campanyes de vacunacions massives per lluitar contra els efectes del virus del papil·loma es sustenta al llarg del documental amb unes conclusions de l'estudi La situación del cáncer en España, en les quals, segons els creadors del documental, el Ministeri de Sanitat recomana no implementar programes de prevenció poblacionals o massius "com ara la vacunació" (cita textual del vídeo) a causa de la baixa incidència de la mortalitat per càncer de cèrvix. Adjunto el fragment on se'n parla, al principi del documental, però la idea també es repereix en el minut 41 del reportatge, ja a les acaballes.

Si fem un cop d'ull a la pàgina 128 de Situación del Cáncer en España, veurem que la informació s'ha extret de l'apartat on es parla de la situació actual de cribratges per detectar el càncer de cèrvix. El text parla de la realització de cribratges i en cap lloc esmenta la vacuna. En aquest context, la frase "no parece adecuado la implantación de programas de prevención de ámbito poblacional o masivos, siendo la estrategia de elección la del 'hallazgo de caso'” pot interpretar-se com que aquesta recomanació se circumscriu exclusivament als cribratges o bé com que és aplicable a altres campanyes de prevenció, com la de la vacuna. A fi que el lector pugui extreure les seves conclusions, no només adjunto l'enllaç a l'informe complet, sinó que adjunto a continuació la captura de les dues pàgines:

Tenint en compte l'ambigüitat del paràgraf, no entenc per què el documental no esmenta altres documents del Ministeri de Sanitat que sí que fan referència de forma explícita a la vacuna del papil·loma, com el Virus del Papiloma Humano. Situación actual, vacunas y perspectivas de su utilizaciónpublicat el 2007, i l'Informe de utilidad terapéutica de las vacunas frente al virus del papiloma humano, publicat el 2015. El segon document serveix, a més, per matisar l'afirmació del documental que assegura que el govern no ha fet cap pas per a la revisió de les vacunes. Ambdós documents ofereixen prou informació no només per plantejar un reportatge, sinó per avaluar la implantació de les vacunacions a Espanya i detectar possibles errors. Cito com a exemples algunes de les conclusions de l'informe de 2007, que he marcat en verd:

Un altre document que considero bàsic i que no apareix al documental és el document de consens sobre la vacunació del virus del papil·loma que l'any 2011 van publicar nou societats científiques espanyoles. Es pot fer un seguiment dels missatges clau:

Informació de les fonts poc contrastada

El documental és una successió de declaracions de diferents fonts. Una veu en OFF ens acompanya per les diverses situacions descrites. Tanmateix, el que diuen les fonts rarament es contrasta, sinó que es dóna per vàlida i no hi ha cap altra informació aportada pels periodistes que la sustenti.

  • Origen de la vacuna. Se'ns informa que Cervarix i Gardasil són els noms comercials de les vacunes contra el papil·loma. La metgessa Carme Valls assegura que les empreses comercialitzadores "van córrer molt a fer-les" i que els estudis de seguretat eren molt pobres, però els creadors del documental no aporten cap informació o documentació sobre com es va confeccionar la vacuna, quan es va fer i com es va provar la seva seguretat, més enllà de l'experiència de l'ICO.
  • Índexs de vacunació. Carmen Cabezas, subdirectora general de Promoció de la Salut de l'Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, afirma que, a Catalunya, es vacunen del papil·loma més del 80% de nenes. Aquesta és l'única dada sobre índex de vacunació que es dóna en tot el documental. Cabezas també assegura que la vacuna ha donat molts bons resultats a Austràlia i el Regne Unit, però ni ella ni el documental especifiquen quins són.
  • Efectes secundaris. Se'ns diu que el nivell de mortalitat de la vacuna del papil·loma és exageradament alt en comparació amb d'altres. No se'ns diu ni quines són les altres vacunes ni les taxes de mortalitat. Al llarg del documental es desgranen possibles efectes secundaris, però tampoc en sabem ni la seva incidència en relació al nombre total de dones que es vacunen a Espanya o a qualsevol altre lloc del món.
  • Seguretat i efectivitat. El documental parla de l'efectivitat de la vacuna en prevenir el càncer de cèrvix, però, altra vegada, més enllà de les declaracions d'experts que l'avalen o la qüestionen, no es contextualitzen les dades.
  • Persones afectades pels efectes secundaris. Alicia Capilla, presidenta de l'Associació d'Afectades per la Vacuna del Papil·loma (AAVP), diu que la seva associació té una base de dades on es recullen els efectes adversos de la vacuna. No en tenim cap altra informació en tot el documental. Tampoc se'ns explica quants efectes adversos hi ha registrats, a quin àmbit geogràfic se circumscriuen o durant quant de temps s'han registrat. En un altre moment del documental, Capilla parla de més de tres-centes nenes mortes per culpa del Gardasil sense que es donin més dades sobre aquest fet.
  • Interessos ocults. Carlos Álvarez-Dardet, catedràtic de Salut Pública de la Universitat d'Alacant, afirma que la vacuna del papil·loma és un "enorme experiment finançat pels governs". En altres punts del documental, s'emfasitza que hi ha "molts interessos en joc" per seguir vacunant a les nenes, i s'empren frases com: "Ens podem preguntar qui està corrent el risc (de la vacuna) i qui el benefici". Aquests interessos o beneficis no s'especifiquen en cap moment del documental, ni tampoc s'aporta cap prova que existeixin. Quan vaig preguntar per aquesta manca de proves durant el col·loqui posterior a la projecció, la resposta que vaig rebre per part dels realitzadors és que si trobava algun document que acredités les afirmacions que s'insinuaven al seu propi documental els hi fes arribar.
  • Experiències en altres països. El documental explica que arreu del món hi ha hagut un "elevat nombre de morts" a causa de la injecció d'aquesta vacuna. També es posa molt d'èmfasi en què noies de diversos països han manifestat reaccions adverses similars en ser injectades amb la vacuna. Es diu que Dinamarca va demanar a l'AEM que revisés la seguretat de les vacunes i que busqués nexes amb el desenvolupament de dolor regional complex o taquicàrdia postural ortostàtica, i que finalment l'AEM va determinar que no n'hi havia. També s'esmenten casos a Colòmbia, on l'Acadèmia Nacional de Medicina va demanar un canvi en el protocol de la vacuna; un manifest de l'American College of Pediatricians dels Estats Units; les crítiques del responsable de salut pública alemany en relació a les conclusions de l'estudi de l'AEM -no he trobat informació al respecte, sí un estat general de la qüestió en aquest país-; l'Índia, on s'han suspès programes de vacunació; Japó -on ha passat un fet semblant-, i França -tampoc he pogut trobar informació concreta-. Tanmateix, no arribem a conèixer en profunditat cap cas. Com es pot comprovar en els enllaços que he adjuntat en cada un dels casos, es tracta de situacions complexes i matisables. Si es vol saber més sobre casos de controvèrsia arreu del món, el think thank estatunidenc Center for Strategic & International Studies va publicar l'any passat l'informe HPV vaccination in Japan. The cotinuing Debate and Global Impacts . Es tracta d'un document per començar a investigar sobre el tema. Al documental també s'informa que la vacuna pot provocar la síndrome d'Asia, que s'han detectat casos a Israel, Catalunya i Colòmbia, però tampoc s'ofereix més informació.

Tenint en compte la complexitat de la qüestió, a banda de la poca informació de context que hi ha, es troba a faltar una estructura que delimiti clarament els temes tractats al documental.

Durant la primera meitat se'ns parla majoritàriament dels efectes adversos de la vacuna del papil·loma i es qüestiona la seva efectivitat en la prevenció, i només apareix una font favorable a la vacuna. Fonts com Xavier Castellsagué i Francesc Xavier Bosch, de l'ICO, i Enrique Gavilán, que aporten informació de context sobre la vacuna (quines són les soques de papil·loma de les quals protegeix, per què s'han escollit aquestes soques i no unes altres, com es va investigar, com són els estudis per determinar si una vacuna és segura), no apareixen fins al minut 24, mentre que ens haurem d'esperar fins al 42 (el documental en té 50) per conèixer l'opinió del Col·legi de Metges sobre la qüestió.

El director va assegurar que la seva voluntat era la de donar més pes a les persones que normalment no tenen veu als mitjans de comunicació (és a dir, afectades i veus dissidents dins de la comunitat mèdica), fins el punt que només elles apareixen a les conclusions finals. Aquest enfocament, juntament amb la falta d'informació de context rellevant, la falta de contrastació d'algunes dades i l'ordre caòtic en què se'ns presenten, entren en contradició amb l'objectiu del documental que, segons la informació facilitada per EntrePobles, és "aportar una reflexió crítica perquè la ciutadania tingui tots els elements per decidir"

3. Conclusions

La sinopsi del documental -es pot veure en la imatge que acompanya l'article- plantejava una sèrie de preguntes, així que una bona manera de concloure l'anàlisi és veure si el documental, un cop vist, ens ajuda a respondre-les.

"Per què s'està vacunant a les nenes d'una malaltia, el càncer de coll d'úter, de dones adultes?" Aquesta pregunta es formula de forma explícita, però no es respon, llevat de les insinuacions que algú es pot estar lucrant amb la vacuna.

"Hi ha veritable evidència d'efectivitat de la vacuna o només conjetures?" Al documental hi ha fonts que diuen que sí, n'hi ha que diuen que no. Tanmateix, no es cita cap estudi.  Pel que sembla, les investigacions apunten a què la vacuna és segura i, deu anys després de la seva implantació, ha contribuït a reduir un 64% la prevalència del virus entre dones d'entre 14 i 19 anys i un 34% entre les dones que estan entre els 20 i els 24. Es pot saber més sobre els mecanismes de seguiment aquí.

"Per què és neguen els efectes secundaris greus que s'estan produint?" No es respon a aquesta pregunta, més enllà de dir que hi ha interessos ocults.

"S'informa prou a les mares i pares dels riscos i beneficis de la vacuna?". Els pares que apareixen al documental diuen que no.

"Per què institucions públiques de diversos països han evidenciat dubtes?". Es parla de casos en alguns països, però no s'aprofundeix.

Com s'ha dit a l'inici, la vacuna del papil·loma presenta preguntes que necessàriament s'han d'abordar i divulgar. La voluntat d'aquest article és contribuir al debat sobre com analitzem la gran quantitat d'informació disponible sobre la qüestió i com la presentem d'una forma veraç i contrastada. És per això que està obert a observacions i crítiques.

Marta

Marta

Fundadora i editora de 'Zena'. Periodista especialitzada en gènere. Estudiant del Màster en Estudis de Gènere de la School of Oriental and African Studies de Londres. Beca Nativitat Yarza d'Estudis Feministes.

2 comments

  1. xavier Bosch 5 abril, 2016 at 12:05 Respon

    Durant tot un mati varem estar donant i discutint a Pahissa les dades concretes que trobeu a faltar en molts punts del vostre analisi. Sembla que segons el seu criteri ( jo encara no he vist el treball ) no han arribat fins a la versio final.
    gracies per el vostre sentit critic
    Xavier

    • Marta
      Marta 5 abril, 2016 at 12:45 Respon

      Bona tarda, Xavier, gràcies per llegir-nos. Al documental les vostres intervencions apareixen per parlar de les investigacions que es fan a l’ICO en relació al càncer de cèrvix. Es parla de l’estudi amb anàlisis de 30.000 casos o d’aquell on hi han participat 100.000 dones. També informeu sobre l’eficàcia de la vacuna i de quines soques protegeix. Més endavant, es parla de què s’ha de fer amb les notificacions d’efectes adversos. Es tracta, totes elles, d’informacions de context que apareixen ja de la meitat del documental cap al final. Un dels problemes que he detectat en l’anàlisi del documental és que, per una banda, li falta crear un context que li permeti a l’espectador ubicar cada declaració de les fonts (tothom diu una cosa diferent, però el documental no fa l’esforç en aprofundir en el que diuen). I, per l’altra, no hi ha un ordre temàtic de la informació presentada gaire coherent (coneixem els efectes adversos de la vacuna abans de saber com es va confeccionar, i després es torna a parlar d’efectes adversos i monitoratge, i cap al final s’aborda breument els condicionants socials de la malaltia). Tot això dificulta posar en context tant la vostra informació com la de la resta de fonts. La sensació per a una persona que no és experta en medicina, després de veure el documental, és que quedes bombardejada per declaracions sobre la vacuna, en les que predominen clarament les que parlen dels seus efectes negatius.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR