Arribar a la infància: 'Estiu 1993'

Només cal fer una cerca ràpida de les crítiques i ressenyes d’Estiu 1993 per fer-se’n una idea: se l’ha qualificat d’enlluernadora, delicada, precisa i subtil.

Per si no hagués quedat clar, als pòsters hi apareix l’ós de la Berlinale d’aquest any; la pel·lícula de Carla Simón Pipó (Barcelona, 1986) es va emportar el premi a la millor opera prima i el gran premi del jurat internacional de cinema juvenil (Generation KPlus).

Estiu 1993 és una obra semi-autobiogràfica; Carla Simón torna a les setmanes que van seguir la mort de la seva mare quan era petita i l’entrada a una nova família, aquest cop amb pare i germana, a través del personatge de la Frida (Laia Artigas). Sentim el que sent la Frida -converses fragmentades o ensordides des de l’habitació del costat- i veiem el que veu -les sabates dels adults enamagar-se sota la taula, les textures de les parets de la masia o l’escorça dels arbres endescobrir-les per primer cop; seguim les seves interaccions amb la seva nova germana petita, l’Anna (Paula Robles), amb les seves tensions, normes, conflictes i aliances, i reconstruïm el seu dol mitjançant l’estrany equilibri entre la convicció absoluta i la confusió de la infància.

La major part de la història es desenvolupa en una casa al bell mig del camp; exceptuant algunes visites de la família i dies al poble, els personatges principals estan gairebé aïllats. David Verdaguer i Bruna Cusí són excel·lents, però les dues nenes -naturals, amb presència i amb més potència còmica quan toca que la majoria d’humoristes que he vist mai- són les que donen més vida a l’hora i mitja de pel·lícula -que, d’acord, de vegades es pot fer lenta.

El Nacional

Bruna Cusí i David Verdaguer a Estiu 1993 (Font: El Nacional)

En aquesta revista tractem la cultura popular; a la pràctica, això vol dir que solem comentar textos de fantasia o ciència-ficció. Si em perdoneu la generalització, aquests gèneres estan carregats de narratives mítiques i figures messiàniques; una variació rere l’altra del monomite de Joseph Campbell (el viatge de l’heroi, l’escollit, o com vulgueu anomenar-lo) i de situacions on la fi del món tal i com el coneixem està al caure. No és difícil diagnosticar un excés de grandiloqüència, tant a nivell temàtic com a nivell formal; tan sols cal veure les cartelleres per adonar-se de la saturació de blockbusters que portem arrossegant des de principis d’aquesta dècada.

ICULT Fotograma de Estiu 1993  dirigida por Carla Simon y presentada en el festival de Malaga

La fantàstica Laia Artigas a Estiu 1993 (Font: El Periódico)

Si bé el cinema independent i quotidià no té per què ser millor o més implicat a nivells socials que el cinema mainstream o d’acció, una pel·lícula com Estiu 1993 posa en evidència que hi ha maneres de tractar les situacions de vida o mort molt més efectives que d’altres i que es poden construir narratives emotives i sòlides a petita escala; tant de bo veiéssim recursos com els que es fan servir a Estiu 1993 -curiositat, dubte, delicadesa en els detalls- en la construcció i presentació de móns especulatius a la ficció de gènere més comercial.

Des d’aquesta perspectiva, Estiu 1993 també demana una reflexió sobre el tractament de la infància en altres gèneres narratius. Ens obsessionen les narratives d’aprenentatge, el Bildungsroman; el culte a la joventut i la nostàlgia cultural limiten el panorama comercial. Els nostres protagonistes solen ser adults joves, adolescents o, com a molt, preadolescents; sembla que no hi hagi vida per sota dels 11 anys o més enllà dels 35. La infància se sol passar per sobre, exceptuant algun esdeveniment traumàtic que funcionarà com a motivació més endavant, quan podria ser una bona manera de qüestionar normes i presentar alternatives. Potser cal recodificar l’heroïsme; mentrestant, textos com Estiu 1993, Allà on viuen els monstres o Saga poden donar idees.


Imatge principal: FilmAffinity.

Jana Baró

Jana Baró

Doctoranda en literatura anglesa d'entreguerres. Fent recerca sobre història, moda, fandom i comunitats lectores.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR