Anuncis de merda: Campanya 'Menores sin alcohol'

Fa uns dies van circular per tuiter imatges de la campanya del Ministeri de salut, serveis socials i igualtat per a conscienciar als pares i joves sobre la perillositat del consum d’alcohol en menors. Un dels cartells llegia:

"El 62% dels menors d'edat ha consumit alcohol al darrer mes. Després del seu consum, es constata un major nombre de relacions sexuals sense protecció o no consentides. Però tranquil·la, la teva filla no beu, oi?"

tuit

Al mateix temps que es difonia el cartell, que després de l’allau de crítiques el Ministeri ha hagut de retirar, es jutjava als cinc joves coneguts com “La Manada” per violar a una noia de divuit anys als San Fermines.

Després de llegir multitud de comentaris, tuits i d’escoltar diversos debats vull obrir el calaix dels records, propis i aliens, per a deixar certes coses clares. No escric noms per tal de preservar la intimitat dels records manllevats.

Recordo que caminava pel carrer i em vaig creuar a un home, vaig considerar canviar de vorera però vaig desistir, pensant que ja n’hi havia prou de pors. En passar pel costat del senyor em va agafar el braç i em va tocar els genitals. Vaig poder desempallegar-me i vaig córrer tan de pressa com vaig poder cap a casa.

Recordo que sortint amb un amic de festa, sense jo beure res, ja que m’estava medicant, mentre estava parlant amb ell em va intentar fer un petó, em vaig apartar i el noi va insistir, finalment vaig poder anar als lavabos i el noi va desistir.

Recordo que caminant pel meu poble un home em va començar a perseguir, vaig córrer tan de pressa com vaig poder però va aconseguir entrar al portal on vivia i em va perseguir per l’escala fins que, finalment, va aconseguir entrar al meu pis. Els meus crits van alertar a la meva mare, que vivia al pis de dalt, va baixar ràpidament i va fer fugir a l’home que ja m’havia tirat a terra.

Recordo que després d’una festa a la casa on vivia vaig anar a dormir a la meva habitació. Estava massa borratxa per a estar dempeus i volia descansar. Un noi que coneixia va entrar a l’habitació, es va estirar al meu costat i em va començar grapejar. Jo no vaig dir res, mig paralitzada, mig inconscient, mig marejada. El noi al cap d’una estona de tocar-me va marxar.

Recordo que estava a casa d’un amic prenent MDMA, ell em va posar alguna cosa a la beguda, vaig perdre la consciència i em vaig llevar al seu llit mentre ell em feia petons. Em vaig aixecar per intentar marxar, ell va tancar la porta amb clau i em va començar a insultar, dient que no em deixaria sortir. El vaig amenaçar dient que sortiria al balcó i començaria a cridar, finalment em va obrir la porta. Jo tenia 19 anys, ell tenia 40.

Recordo que durant una festa d’Erasmus em vaig emborratxar, un noi amb el qui tontejava em va fer un petó, llavors el vaig apartar i li vaig dir que no volia res amb ell (apart de ballar). Al final de la nit, jo no em trobava bé de l'alcohol, ell em va agafar en braços i em va estirar al seu llit. Jo estava massa borratxa com per reaccionar i molt marejada, el noi es va posar a sobre meu i em va començar a intentar petonejar i a tocar, va intentar treure’m les mitges però vaig treure forces d’on vaig poder i ho vaig impedir.

Recordo estar davant d’un professor universitari. Recordo que el professor deia com s’havia de “controlar” quan alumnes més joves s’acostaven a ell i plenes d’admiració iniciaven conversa, com elles eren una temptació i un perill constant.

Recordo que després d’una festa universitària vaig conèixer un noi que era turista i no tenia on dormir, el vaig portar a casa i li vaig indicar on dormiria (dormíem en llits separats). Durant tota la nit va estar intentant entrar al meu llit, cada vegada que ho feia em negava, li deia que marxés o marxava jo, però ell va persistir durant tota la nit. Jo em sentia paralitzada de por i només desitjava que es fes de dia.

Recordo com un noi amb el que estava, activista d’esquerres, em llegia el mòbil i els meus emails, i s’enfadava quan no volia tenir sexe amb ell.Als seus amics els hi deia que no li havia passat mai amb cap altra noia, només amb mi.

NO ÉS CULPA DEL ALCOHOL.

NO ÉS CULPA DE LA CLASSE SOCIAL.

NO ÉS CULPA DE LES DROGUES.

NO ÉS CULPA DE LA ROBA.

NO ÉS CULPA DEL COLOR POLÍTIC.

NO ÉS CULPA DE L’EDAT.

Alguns d’aquests records són meus, d’altres són d’amigues o de família, i encara en porto molts més a sobre. Totes en portem, vivències comunes, experiències normalitzades. Tant se val si anàvem borratxes, serenes, vestides com una monja o com una puta, el perill sempre hi ha estat, el perill l’hem viscut. És culpa d’aquests homes, els que han fet coses quan nosaltres no volíem o no podíem donar consentiment, els que ens han paralitzat de por, els que s’han aprofitat de moments d’indefensió. És culpa de la societat patriarcal que ens educa i ens cria en la desigualtat, en l’objectificació i la violència. Prou de responsabilitzar les víctimes, prou d’espolsar-se la culpa.

Però tranquils, que segur que això no passa tant sovint, veritat?


T'agrada la nostra feina?

Nora Soler

Nora Soler

Dissenyadora especialitzada en comunicació interactiva. Il·lustra i escriu per a Zena.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR