'America' #1, o l'Amèrica de Marvel

Quan Marvel va anunciar la publicació de nous títols sota el fenomen Marvel NOW, va sorprendre l'absència de l’América Chávez entre els personatges que encapçalen noves sèries. No s'entenia com l'estratègia de Marvel per diversificar els seus personatges (el que ens ha portat la nova Thor, la Kamala Khan com a Ms. Marvel o la Riri Williams) ignorava una de les superheroïnes més estimades pels fans i que, a més, és llatina i lesbiana.

A-Force #1

A-Force #1

Image i Marvel, Marvel i Image

Veient que Marvel no movia fitxa, els creadors de Ms. Amèrica (Joe Casey i Nick Dragotta) li van posar el personatge en safata a Image Comics i van anunciar la publicació d'All-America Comix, un nou títol protagonitzat per l’América Vásquez (que no Chávez, encara que les diferències pràcticament acaben aquí). La pròpia promoció del llançament la ven precisament com una resposta a les demandes dels fans i ressalta la seva identitat de dona llatina queer posant-li la medalla de “superpowered champion of the oppressed” (superheroïna campiona dels oprimits).

AllAmericanComix

Image Comics.

La iniciativa d'Image Comics sembla que va fer obrir els ulls a Marvel, que va trigar poc per anunciar que l’América Chávez tindria finalment el seu propi còmic, titulat simplement “America” i promocionat com “Marvel’s America”, “l'Amèrica de Marvel”, amb tots els dobles sentits que vulguem interpretar. Curiosament, es tracta d'una campanya força hipòcrita considerant que el director de Marvel, Ike Perlmutter, ha donat el seu suport a Donald Trump en diverses ocasions, i l'empresa en general mostra un sentit de l'ètica… qüestionable.

Deixant de banda (amb esforç) les problemàtiques de Marvel, la qüestió és que el primer número d’America ha estat per fi publicat a Estats Units, i ens dóna l'excusa perfecta per repassar la història del personatge i divagar una mica sobre el seu futur.

Portada de 'America' #1.

Portada de 'America' #1.

D'on venim?

L’América Chávez està lleugerament inspirada en la Miss Amèrica original, creada per Otto Binder i Al Gabriele al 1943. De nom real Madeline Joyce, Miss Amèrica era una adolescent hereva de fortunes que va adquirir superpoders després de trastejar amb eines científiques durant una tempesta. A la Segona Guerra Mundial, Miss Amèrica va lluitar de la mà dels més coneguts herois de Marvel, com Capità Amèrica, i va formar part de la Legió de la Llibertat, l'Esquadró dels Vencedors i els Invasors.

Miss America Comics #1 (1944)

Miss America Comics #1 (1944)

Anys després, Joe Casey i Nick Dragotta van crear l'actual Ms. Amèrica a Vengeance (2011), una sèrie curta que va passar força desapercebuda. Va ser després de la seva aparició al segon volum de Jóvenes Vengadores (2013, Kieron Gillen i Jamie McKelvie) quan la popularitat de l’América Chávez augmentar.

"No ets tan hetero." - Young Avengers #13.

"No ets tan hetero." - Young Avengers #13.

L’América va néixer en una realitat alternativa utòpica en el que solament viuen dones, així que té dues mares i diversos superpoders, entre ells el de crear portals a cops de peu entre diferents dimensions. Les seves mares es van sacrificar per salvar la realitat utòpica, i l’Amèrica va decidir seguir el seu exemple i dedicar-se a ajudar a la gent de les diverses realitats que visita, sota el nom de Ms. Amèrica. Malgrat assegurar que no hi havia diners al món que poguéssin convèncer-la d'unir-se als Venjadors, ha format part de dues versions diferents del grup. Durant les guerres secretes de Marvel, Amèrica va lluitar a A-Force (2015, G. Willow Wilson i Marguerite Bennett), el primer equip format exclusivament per superheroïnes, i poc després salvaria el món sota el lideratge de la Capitana Marvel as Ultimates.

America #1 (2017).

America #1 (2017).

A on anem?

És la Gabby Rivera, autora de novel·les juvenils que treballa a una ONG pels drets LGBTQ i també s'identifica com a llatina i queer, l'encarregada d'escriure les noves aventures de l’América, cosa que a priori resulta molt positiva. Havent estat sempre un personatge al segon pla, els límits als poders de l’América estan encara per descobrir. Rivera explica en una entrevista com la seva intenció és que a poc a poc la seva protagonista vagi descobrint com controlar i desenvolupar els seus poders de la mà d'altres superherois, alhora que indaga sobre els seus orígens i el destí de les seves mares. Tot això, aparentment, mentre es treu una carrera.  

"Estimades mares, siusplau vigileu-me. Guieu la meva ment i els meus punys, com sempre." America #1.

"Estimades mares, siusplau vigileu-me. Guieu la meva ment i els meus punys, com sempre." America #1.

Tot apunta a que America seguirà la línia de representació diversa i d’intenció feminista que Marvel ha deixat entreveure en altres còmics com Mockingbird. El problemàtic de Marvel com a companyia segueix xocant així amb l'agenda política que els seus autors, poc a poc més diversos, plasmen als títols que publiquen. Com és l'America de Marvel? Què opinaria l’América Chávez de que Perlmutter donés un milió de dòlars a la campanya de Trump?

America #1

A partir d'aquí, spoilers d’America #1.

El primer número d’America, titulat “Pa’ fuera, pa’ la calle” (tal qual en espanyol), obre amb una clara declaració d'intencions: “So where does a super-strong queer brown girl who can punch star-shaped holes between dimensions go to get her hero-free kicks?” (A on va una noia morena queer amb súper força que pot obrir portals entre dimensions a cops de puny?) La resposta? A la universitat. Farta d'anar de baralla en baralla amb les Ultimates, l’América decideix tornar a casa a veure la seva parella, la Lisa, abans de començar les classes a la universitat de Sotomayor.

America #1.

America #1.

Aquest primer número és un clar esforç per presentar el personatge a nous lectors i recordar com de guai és als qui ja la coneixen. Se'ns explica la seva història i es deixen clares les seves aliances, així com la seva amistat amb la Kate Bishop/Hawkeye (motiu d'interminable fanfiction).

Els autors també demostren una intenció per centrar la narrativa a la dona llatina. Tan bon punt arriba a la universitat, una sororitat de dones llatines (les Leelumultipass Phi Theta Betes) intenta reclutar l’América. Ella es nega, però no hi ha dubte que tornarem a veure el grup. La seva primera classe és sobre història de revolucionàries intergalàctiques, com Rojelia Amante, que va sacrificar els seus poders a les Velles Gelades per salvar el seu poble.

América i Prodigi a America #1.

América i Prodigi a America #1.

El Prodigi (ex-Mutant i ex-Jove Venjador) és el seu company de classe, i treballa en un prototip de màquina per viatjar al passat. L’América, que no és coneguda precisament per la seva paciència i raonament, immediatament la fa servir per llançar-se a través d'un portal al passat amb l'esperança de retrobar-se amb les seves mares. La sorpresa arriba quan apareix a Alemanya durant la Segona Guerra Mundial, al costat del Capità Amèrica original.

América i Capità Amèrica.

América i Capità Amèrica.

L’América és un personatge carismàtic i atractiu, i no hi ha dubte que pot carregar amb el pes del seu propi nom en portada. Si l'autora segueix la línia del primer número, atraurà el públic que espera amb ganes representacions fora de la norma del còmic tradicional. Esperem que així sigui, perquè llavors recompensarà la llarga espera. Ara només cal veure com juga Image Comics les seves cartes, i si finalment coneixem també l’América Vásquez.

Per acabar… Què faria l’América Chávez davant d’un nazi? La resposta, al final del primer número:

Sí.

Sí.

Imatges: Marvel Comics

Irina Cruz

Irina Cruz

Comunicadora audiovisual, doctoranda en cinema contemporani amb visió de gènere.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR