Alice Liddell: dona forta o histèrica?

Tot i ser un joc que comença a poder considerar-se retro “Alice: Madness Returns” (2011), la segona entrega de la saga desenvolupada per American McGee, porta bé els anys per diverses raons.

Principalment perquè és un joc d’acció i aventura ben entretingut i amb bona jugabilitat. El joc ens enganxa ràpidament a través dels seus espectaculars escenaris amplis i colorits, per l’estètica gòtica i, sobretot, a través de la nostra protagonista: Alice Liddell. Liddell, nom original de la protagonista de la gran obra literària de Lewis Carroll és, en aquest cas, una nena que pateix una greu psicopatia i degut a això és tancada a un centre psiquiàtric per a nens i nenes amb trastorns. Però escapa del centre per endinsar-se en un món de malsons fruit de la seva ment trastornada.
Alice-Madness-Returns-PS3-Screenshot-3

A través del videojoc, Alice va passant per diversos episodis psíquics que fan que entri en altres dimensions paral·leles. És precisament en aquests episodis on haurem de matar una gran varietat de monstres amb una interessant varietat d’armament: un ganivet de cuina, un molinet de pebre, un cavallet de joguina, una tetera, etc. Dintre d’aquestes dimensions paral·leles, haurem d’ajudar l’Alice a trobar les parts perdudes de la memòria per poder sortir de la seva terrible malaltia. Alice Lidell és sense dubte un personatge sense escrúpols i freda que mata sense remordiments. A més, la seva mirada constantment perduda accentua el seu estat psicopàtic.

Des del punt de vista de gènere, a primera vista sembla que Lidell sigui una dona dura, valenta i sense por i, per això sembla que vulgui connectar amb una imatge crítica de la dona. A més, el logotip del videojoc, una clau amb el signe femení, realça aquesta primera idea. Però si analitzem una mica més profundament, el fet que Alice pateixi una malaltia psicòtica fa que entrem en el següent debat: és Alice la representació de la dona valenta o de la dona histèrica?

Alice-alice-madness-returns-E2-99-A0-E2-99-A3-39186871-1244-700

Primerament penso que és important fer una mica de memòria històrica: la histèria femenina era una malaltia diagnosticada per la medicina occidental des de l’antiga Grècia fins a mitjans del segle XIX. Aquesta malaltia la havia de tractar un metge a través d’un massatge pelvic fins que la dona arribés a l’orgasme. Més endavant es va descobrir que aquesta malaltia no existeix degut a l’avanç de la psicologia de trastorns de conversió. Tot i que aquesta malaltia ja no sigui vigent dintre de la medicina, la imatge de la dona histèrica encara viu en la ment de la societat occidental i és bastant comú escoltar afirmacions tals com “aquesta dona és una histèrica” quan una dona actua d’una manera poc adequada des de el punt de vista de la mentalitat masculinitzada.
Tornant a la nostra protagonista Alice, tot i que, com hem dit, és una protagonista forta, la seva personalitat psicòtica fa que desconnectem de la imatge de dona forta per passar a la de la dona boja o histèrica. És que les dones no podem ser fortes i fredes sense una raó psicòtica de fons?

alice madness returns trajes 1

Un altre aspecte interessant des del punt de vista de gènere és l’armament que fa servir la protagonista. Com ja hem comentat prèviament, l’Alice utilitza principalment instruments culinaris, i degut a això algunes dones ens podem sentir ofeses pel fet de que ens recordem de la imatge tradicional i masclista de la dona tancada a la cuina. Però potser el que realment ens hem de plantejar és si l'aspecte negatiu d'aquest debat és el posicionament de la dona respecte a la cuina o el fet de que poguem arribar a menysprear aquest honrat ofici pel fet de veure'l com un ofici femení. Per què considerem masclista veure dones cuineres? És realment negatiu que Alice utilitzi eines culinàries per matar? O el problema radica en que pot rebaixar l'agressivitat de la protagonista?

En resum, “Alice: Madness returns”  un bon joc amb bones gràfiques que tot i el pas dels anys aguanta bé i val la pena tornar a jugar. Val la pena perquè combina bé les plataformes amb l’acció, pels entranyables personatges de Lewis Carrol, per l’estètica ben treballada i, perquè, potser a algunes i alguns ens fa reflexionar.

Imatges: http://dameotrarazon.blogspot.no/

Alba J. Bagà

Comunicòloga audiovisual especialitzada en pedagogia audiovisual.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR