'Alias Grace': l'esvaïment del silenci femení

Alias Grace és la nova adquisició de la plataforma Netflix que arribava a Espanya a principis d'aquest mes.

És una minisèrie que consta de sis episodis i està basada en la novel·la de mateix nom escrita per la Margaret Atwood, autora canadenca que veu per segona vegada una de les seves novel·les convertir-se en sèrie, com ja va passar amb  la reeixida The Handmaid’s Tale.

Alias Grace és la història de la (possible) assassina Grace Marks, un personatge real la història de la qual Atwood reescriu incorporant certs elements ficticis. La Grace va ser acusada juntament amb un altre servent d'assassinar la seva majordoma i l'amo de la casa. Mai es va arribar a saber si va ser culpable  dels assassinats o si es va veure embolicada en ells de manera indirecta.

Sarah Gadon com a Grace Marks. (Imatge de Netflix)

Sarah Gadon com a Grace Marks. (Imatge de Netflix)

No obstant això, l'assassinat és solament la superfície de la història i és en si una excusa més per retratar el rol de la dona al segle XIX, on abusos i maltractaments són a l'ordre del dia. No ha de sorprendre una història basada en aquesta època on la dona és poc més que un zero a l'esquerra o una possessió. El destacable d'aquesta història és el protagonisme que té la veu femenina, tant en pantalla com fora d'ella, i és que Alias Grace és una història escrita, dirigida i protagonitzada per dones.

Margaret Atwood (escriptora),  Sarah Gadon (protagonista),Mary Harron (directora), Noreen Halpern (productora executiva) y Sarah Polley ( guionista i productora). Imatge de Samuel Engelking.

Margaret Atwood (escriptora), Sarah Gadon (protagonista), Mary Harron (directora), Noreen Halpern (productora executiva) i Sarah Polley  (guionista i productora). Imatge de Samuel Engelking.

Sarah Gadon dóna vida a la Grace Marks; durant les seves sessions amb el psicòleg Simon Jordan (Edward Holcroft), que ha estat contractat per valorar si va cometre el crim o no, es va descobrint la història de la Grace. La narració de la Grace és poderosa per dos motius. En  primer lloc, aconsegueix enganxar l'espectador des del primer moment i deixa entreveure l'excel·lent narrativa que deu de ser el text original d’Atwood. En segon lloc, serveix per empoderar la Grace. Una vegada  se li dóna l'ocasió de ser escoltada, sap que no pot abandonar aquesta oportunitat i allarga la història i manipula als seus oïdors per no perdre a la seva audiència. La Grace és manipuladora, sempre un pas per davant d’en Simon, portant les seves preguntes i comentaris al seu terreny. És també provocativa fins al punt d'arribar a incomodar-li. A més, les seves dures experiències li han aportat coneixements sobre homes i dones i la relació entre ells que en Simon no té o no expressa de manera tan clara i directa com ho fa ella. La Grace denuncia els abusos i injustícies que patien les dones i les llibertats que es prenen els treballadors del psiquiàtric i la presó.

Grace Marks i Simon Jordan (Edward Holcroft). (Imatge de Netflix).

La Grace Marks i en Simon Jordan (Edward Holcroft). (Imatge de Netflix).

La Grace també admet que ser una dona ha estat un avantatge a l'hora de ser jutjada per assassinat, com ella diu, és millor ser una assassina que un assassí. I  és que el fet de ser dona, juntament amb la seva bellesa i aspecte innocent (va ser acusada als 16 anys), han fet que hi hagi diverses i contradictòries opinions sobre ella. "Com una dona pot ser capaç d'un crim així? És massa ignorant, sembla una noia bona, és enganyosa i retorçada, un dimoni". Aquestes són les paraules amb les quals la protagonista és descrita i que defineixen el personatge dual i complex que és.  La Grace adquireix aquestes diferents personalitats segons el que més li convingui.

La història de la Grace està estretament entrellaçada amb la de la Mary Whitney (Rebecca Liddiard) i la Nancy Montgomery (Anna Paquin) amiga de la Grace i majordoma assassinada respectivament.  Ambdues son víctimes de la societat patriarcal en la qual viuen. La Mary mor després d'intentar avortar, perquè es queda embarassa d'un home d'una posició superior a la seva que nega que el nen sigui d'ell. La Nancy és usada per l'amo de la casa per la qual treballa i assassinada per un criat ( i potser també per la Grace) que no accepta rebre ordres d'una dona. La Grace utilitza la seva veu per explicar també la història d'elles.

El final "feliç" de la Grace. (Imatge de Netflix)

El final "feliç" de la Grace. (Imatge de Netflix)

En conclusió, Alias Grace explica la història d'una dona que d'alguna manera va aconseguir sobreviure al patriarcat. La Grace és víctima i potser criminal, però protagonista d'una història que podria considerar-se de final feliç. Merescut o no, mai queda clar, i és que no és assenyalat de manera explícita si va cometre els crims o no i queda en mans de l'espectador caure en el trampós i manipulatiu testimoni de la Grace.

Imatge de portada de Netflix.


T'agrada la nostra feina?

1 comment

  1. Amanda 28 novembre, 2017 at 18:13 Respon

    Heu pensat en parlar sobre el queerbaiting que hi ha entre la Grace i la Mary Whitney i, més tard, amb la Nancy? Trobo que és un problema ben present durant tota la sèrie

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR