red-sonja

Adéu a l'armadura bikini

El redisseny de personatges ha estat sempre una constant en el món del còmic. Aquest gener, però, es publica una nova línia de còmics que tracten un dels personatges més sexualitzats i mítics de la fantasia d'espasa i bruixeria: Red Sonja.

En aquesta nova edició, escrita per Marguerite Bennet i dibuixada per Aneke, s’ha redissenyat l’aspecte del personatge de cap a peus. Això seria poc rellevant si no fos perquè Red Sonja porta un dels uniformes més criticats i polèmics del món de la fantasia medieval: el biquini de cota de malla.

Orígens

Red Sonja va aparèixer per primera vegada als còmics de Conan el bàrbar de la mà de Roy Thomas el 1973 com una alternativa femenina a Conan. L’únic que es revela del rerefons del personatge és el seu jurament de no tenir sexe amb cap home que no l’hagi vençuda en batalla. La seva armadura és poc pràctica; uns pantalons curts i samarra de cota de malla, però no té res a veure amb el posterior redisseny del personatge d’Esteban Maroto: el 1974 naixia el biquini de cota de malla.

red sonja first issue

Primer número de Red Sonja ©Marvel

El raonament rere aquesta elecció de vestuari és el següent: Roy Thomas, el seu creador, afirmava que, si Conan portava un tapall, Red Sonja bé podria portar un biquini fet de cota de malla, perquè no n'hi havia prou amb un personatge amb roba poc pràctica per lluitar i mantenir-se protegit. En una edició del còmic de 1975 Thomas intenta justificar-ho d’una manera encara més estranya, pretenent construir un “raonament lleugerament retorçat” i una “infància difícil” al personatge. Al número 3 de Kull and the Barbarians, s’explica com uns saquejadors van massacrar la família de la protagonista i com ella va ser violada per aquests. És a dir, Red Sonja es vesteix d’aquesta manera perquè va ser violada en grup quan era jove.

Als còmics pulp d’espasa i bruixeria, la sexualització era l’estètica dominant. En el cas de Conan, el protagonista és representat com una fantasia de poder hipermasculina, una espècie de bàrbar gladiador, mentre que les dones semblen actrius porno, amb pits enormes, cintures estretes, cames eternes, cabell lustrós i llavis molsuts.

Red Sonja és un personatge que ha perdurat fins a l’actualitat més enllà de la moda dels còmics pulp dels setanta: escriptores com Rihanna Pratchett o Gail Simone han afegit capes de complexitat al personatge, fins a arribar al punt de canviar completament la seva història d’origen. Al reboot del personatge de Gail Simone s’eliminen de fet els elements sobrenaturals i la violació, però tot i així, l’armadura de biquini es manté.

Dones amb armadures pràctiques

Darrerament, però, s’han multiplicat les crítiques a certs estils de disseny de personatges femenins, sobretot personatges guerrers, amb roba poc pràctica per a la lluita. El compte de Tumblr, Women in reasonable armor (Dones amb armadura raonable), o l’article d’Emily Asher-Perrin, It’s time to retire Boob Plate armor. Because It Would Kill You (Ja és hora de retirar l’armadura amb pit. Perquè et podria matar), posen en evidència la ridiculesa d’aquest estil de disseny de personatges, sobretot en ficció fantàstica medieval a nivell pràctic. L’article explica com el tipus d’armadura utilizada per personatges de fantasia medieval, caracteritzat per marcar clarament els pits, és poc pràctic per a la lluita. Per les mateixes raons que l’armadura de biquini, presenta una diana fàcil per als arquers, no deflecteix les espases i la clivella que separa els pits es pot clavar a l’os del pit en cas de caiguda.

boobplate-and-biquini

Dreta: M'estic començant a qüestionar la meva elecció de vestimenta. © luckyfk.deviantart.com -- esquerra: Figura de guerrera del videojoc Skyrim ©Bethesda Game Studios

Kelly Thompson de Comic Book Resources també escriu un article criticant l’objectificació de personatges femenins en el còmic, basada principalment en quatre aspectes: tipus de cos, roba,  bellesa i postura.

En el cas de Red Sonja, la falta de roba pot ésser atribuïda al paral·lelisme amb el personatge masculí de Conan, que solament porta un tapall. Si analitzem, però, el tipus de cos que porta el vestuari, la falta de musculatura de Red Sonja, comparada amb els músculs perfectament definits de Conan, evidencien una diferència dels dos guerrers que respon només a la necessitat de sexualització. El mateix Esteban Maroto, el creador de l’armadura de biquini, ho afirma: l’aparença de Red Sonja responia a la voluntat de fer el personatge més sexy i, a nivell pràctic, era absolutament ridícul.

Un altre aspecte diferencial entre Red Sonja i Conan és la postura. Mentre que a Conan se'l representa amb postures agressives,  l'heroïna pèl-roja, sobretot durant els números dels anys 90, patia del que s’anomena brokeback, una postura molt comuna als personatges femenins de còmic on són representades amb una esquena  impossiblement retorçada, potenciant el cul i els pits.

red-vs-conan

Dreta: ©Dynamite Entertainment -- esquerra: ©Marvel

Aquestes crítiques, juntament amb la major presència de dones al públic lector de còmics, han provocat el redisseny de personatges extremadament objectificats. En particular, Dynamite còmics no només  ha fet un redisseny de Red Sonja, també ha afegit a Vampirella i Dejah Thoris, personatges clàssics hipersexualitzats provinents de l'època pulp.

red-now-vs-red-before

Redisseny de Red Sonja (esquerra) ©Dynamite Entertainment.

dejah-thoris

Redisseny de Dejah Thoris (esquerra) ©Dynamite Entertainment.

vampirella

Redisseny Vampirella (esquerra) ©Dynamite Entertainment.

Així doncs, veiem a Red Sonja amb un disseny de vestuari més “adequat” a la seva naturalesa de bàrbara, amb pells i capa per protegir-se del fred. El biquini es converteix en una cota de malla de tors sencer, i la calça del biquini en una faldilla de pell, similar al tapall de Conan. Tot i així no es pot afirmar que el redisseny hagi respost a unes necessitats de combat eminentment pràctiques. Tant les cuixes com els braços es segueixen mostrant, i la cota de malla ajustada marca una diana fàcil per arquers i no serveix per deflectir espases. El seu cos segueix essent més propi de model que no pas de guerrera. Tot i així, estèticament, el conjunt funciona com a una representació més amenaçant i menys ridículament sexualitzada de la guerrera.

Tot i que Dynamite hagi fet un pas endavant pel que fa a la representació lluitadores, tant al còmic com a la ficció televisiva trobem apostes més interessants. En els darrers anys, Glory, un còmic creat als anys 80 sobre una guerrera alienígena, va patir un redisseny total de personatge de la mà de Ross Campbell, que va transformar el cos anatòmicament impossible de l'original i la va dotar d'una musculatura pròpia d’una raça guerrera d’amazones.

glory

Redisseny de Glory dreta: ©Image Comics. esquerra: ©Avatar

Pel que fa a alternatives al biquini de cota de malla o altres dissenys de vestuari més dignes d’una passarel·la que d’un camp de batalla, un exemple a seguir seria Brienne de Tarth. El popular personatge de dona cavaller de la sèrie de llibres i de televisió Joc de Trons porta roba absolutament funcional per a lluitar i el personatge, tot i no ésser sexualitzat, s’ha convertit en un dels preferits del públic.

brienne

Brienne de Tarth ©George R.R. Martin

Potser és hora que els creadors i dibuixants de còmic vegin que l’objectificació de certs personatges femenins provoca certa incredulitat, i que es poden crear personatges de dones guerreres sense tacons o tanga.

f-plates-cat

wantstobelieve.tumblr.com

Nora Soler

Nora Soler

Dissenyadora especialitzada en comunicació interactiva. Il·lustra i escriu per a Zena.

1 comment

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR