'A Ghost Story': fantasmes reals i ficticis

Estrenada a l'últim festival de Sitges i per desgràcia en poques pantalles, A Ghost Story és una joia cinematogràfica.

El film està dirigit per David Lowery, director conegut per altres obres més comercials, com Peter i el drac de Disney, o la futura revisió amb actors de carn i ossos de Peter Pan. Tot i sabent de la solvència d'aquest director per gestar un film de marcat caràcter comercial per a Disney, Lowery ens proposa amb A Ghost Story una pel·lícula que, per a l'espectador casual, potser pot semblar presumptuosa o una fantasmada.

La història del film és simple. Un home, interpretat per Casey Affleck (a qui sembla que les acusacions d'agressions sexuals no passen factura en la seva carrera artística) mor i es nega a transcendir del món dels vius, fent que es quedi com espectre, lligat a la seva casa i convivint amb la seva parella, interpretada per Rooney Mara. El que fa  que aquest film sobresurti sobre la resta que treballen sota aquesta premissa és la reacció de l'espectador amb el tractament que fa sobre el fantasma.

Quan el personatge de Casey Affleck mor i es fantasmitza, aquest fantasma és Affleck mateix tapat amb un llençol, sense artificis, CGI ni res. Un llençol amb els seus dos forats per als ulls, i ja està. Aquest pacte entre espectador i pel·lícula és un dels dos motius pels quals, possiblement, l'espectador mitjà, acostumat a un enfocament més tradicional o més efectista, es quedi descol·locat i catalogui el film com una estupidesa. L'altre motiu és com d'encotillats son tant el tractament visual, rodat en una relació d'aspecte de quatre terços, com tot el primer acte i part de l'inici del segon, que presenten una cadència molt lenta, amb plans molt llargs i sense aparent text visual.

29906170001_5487719264001_5487703142001-vs

daipsa86yl8esye99jisrelacció d'aspecte 4:3 i fantasmes de llençol

Els personatges protagonistes, almenys durant la primera part del llargmetratge, tampoc contribueixen a donar potència narrativa, són personatges trencats, silenciosos i entristits que no ajuden a empatitzar amb l'espectador fins més endavant a la pel·lícula. Tot i que hi ha moments d'emotivitat, com en l'escena amb el pastís, rodada sense talls, que possiblement per Rooney Mara hagi estat de les més difícils de la seva carrera. Una escena on el seu personatge intenta superar la pèrdua del personatge d'Affleck mentre aquest, fantasmitzat, l'observa.

A partir d'aquest moment és quan el llargmetratge es transforma en una odissea emocional, des del punt de vista del personatge d'Affleck, un fantasma lligat a una casa, on ningú el pot veure o sentir. On només li queda el pas del temps com realitat.

ghost story 1

Lowery aconsegueix crear una pel·lícula amb un personatge que no parla, ni sent, ni pateix, una història vital, preciosista i existencialista. Tal com va aconseguir Alan Ball amb la seva sèrie funerària A dos metres sota terra. Aquesta exploració de l'efímer de l'existència humana utilitzant la mort no és res de nou, però quan es fa bé, com en aquest cas, potser una mica més artístic que la proposta de Ball, et fa sentir com a espectador una realitat vital excepcional. El film explora l'existència efímera humana, el buit emocional, l'oblit, el nihilisme extrem.

Fotograma-A-Ghost-Story

A Ghost Story també explora altres gèneres, en la seva hora i trenta-dos minuts de durada, com els viatges en el temps o les cases encantades, sempre des de la perspectiva del fantasma d'Affleck. Els pobres ocupants de la casa, espantats pels fenòmens paranormals, sense ser capaços de veure el dolor emocional del fantasma-llençol. O en els viatges temporals al passat i al futur explorant el seu buit emocional i tornant a enamorar-se del record del seu amor amb el personatge de Mara.

A Ghost Story AffleckPhoto-5

A Ghost Story és un treball fílmic molt interessant amb la seva proposta, presenta una arrencada difícil per a un espectador mitjà, però la història t'atrapa i se't queda com una nota mental en el teu interior a la qual vols arribar a llegir algun dia.

Totes les imatges són material promocional.

Javi Morán

Javi Morán

Graduat en cinema i audiovisuals per l'ESCAC i especialitzat en guió audiovisual. Activista LGTBI+.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR