'3%': diversitat i ciència ficció low cost

L'article comenta la sèrie “3%” a grans traços i conté els mínims spoilers possibles, però desvetlla informació general sobre la trama i els personatges.


En un futur proper, el 3% dels joves brasilers són triats per passar a viure a una misteriosa illa utòpica, Maralto, mentre el 97% restant és abandonat a la seva sort en l'extrema pobresa del país. La sèrie de proves a les que s'enfronten conformen “El Procés”, i a aquest no li falten detractors: “La Causa” busca destruir el sistema des de dins.

Aquesta és la premissa de 3%, la primera sèrie brasilera produïda per Netflix (disponible a Espanya). Després de l'estrena de la primera temporada a finals de 2016 i l'èxit de crítica, la plataforma va trigar poc a signar una segona temporada (encara es desconeix la data d'estrena). La decisió no sorprèn a ningú que hagi vist 3%, ja que té tots els ingredients per triomfar en ple 2017: ficció distòpica protagonitzada per una jove rebel que desafia al sistema, reflex de les injustícies socials del món contemporani, joves atractius enfrontats en proves impossibles i fins i tot dolents dolentíssims ben corruptes.

Els protagonistes de '3%'

Els protagonistes de '3%'

La sèrie neix d'un pilot de producció independent, presentat a YouTube al 2011, que va aconseguir cridar l'atenció de Netflix. El pilot és òbviament low cost, però amb pocs mitjans els seus directors (Daina Giannecchini, Dani Libardi i Jotagá Crema) aconsegueixen crear la inquietant i tibant atmosfera que caracteritza la sèrie. Malgrat disposar de més mitjans, l'adaptació de Netflix manté l’aspecte minimalista i depèn de la impecable cinematografia de Cesar Charlone (Ciutat de Déu, El Jardiner Fidel) per centrar l'atenció (i la tensió) en la psicologia dels personatges, demostrant que és completament possible crear ciència ficció sense gaires efectes especials ni pressupostos desorbitats.

Moltes distòpies estan basades en el control i jerarquització de la població, i en com els sistemes utilitzats pel règim són injusts i sovint ridículs. 3% centra la trama precisament en això, creant un “Procés” basat en entrevistes personals que busquen trencar emocionalment al candidat, proves suposadament meritòries sense cap sentit i experiments psicològics clarament sàdics. El que demostra l’Ezequiel (João Miguel), el responsable del Procés, és que el realment important és que la gent cregui cegament en el sistema, no l'eficiència d'aquest. La sèrie posa en qüestió el poder de l’Ezequiel per mantenir la fe de la població i invisibilizar els opositors del sistema, la Causa.

5352-3-percent-streaming

Ni el gènere, ni la raça, ni la classe ni la sexualitat són característiques determinants en el Procés. Les jerarquies socials queden anul·lades en portar al límit l'elitisme social i la diferència entre els habitants del continent i els de Maralto, fent que el realment ridícul del procés sigui que els seus resultats són pràcticament aleatoris. Això permet a la sèrie comptar amb un elenc de personatges divers i, si ben tots parteixen del mateix punt davant les proves, s'exploren les seves diferències (principalment de classe) a través de flashbacks que mostren la seva vida abans d'arribar al Procés.

La representació de gènere i raça a 3% és digna de destacar, sobretot en comparació a la majoria de pel·lícules i sèries de l'estil. Si bé el protagonisme queda bastant dividit entre els sis personatges principals (tres femenins i tres masculins), la Michele (Bianca Comparato) carrega amb gran part del pes narratiu, i la Joana (Vaneza Oliveira) destaca per la seva impermeabilitat, duresa i intel·ligència, un arquetip reservat normalment a personatges masculins. No solament hi ha equitat de representació entre els participants del Procés, sinó que també entre els organitzadors i als llocs de poder destaquen els personatges femenins, interpretats a més per dones negres, com l’Aline (Viviane Porto), que busca ocupar el lloc de l’Ezequiel com a líder del procés, o la Nair (Zezé Motta), del consell que governa Maralto. La sèrie tampoc cau en estereotips de gènere en generar motivacions per a cada personatge, evitant recórrer al tòpic de la violència sexual i construint personalitats bastant més interessants per als seus personatges femenins que la de simple víctima. Curiosament, l'estereotip de la maternitat protectora com a característica de les dones és subvertit en ser un personatge masculí el que té com a motivació i feblesa principal el seu fill.

La Michele i en Fernando.

La Michele i en Fernando.

Un altre important punt a favor de la diversitat ve donat pel fet que un dels protagonistes, en Fernando (Michel Gomes), es desplaça en cadira de rodes, i no és curat miraculosament pel Procés. La presència de personatges protagonistes amb discapacitat en thrillers de ciència ficció és molt limitada, i més a distòpies juvenils com 3%. A més, i ara sí que compte amb el spoiler per acabar, en Fernando es converteix en l'interès romàntic i sexual de la protagonista durant la primera temporada.

Imatges propietat de Netflix.

Irina Cruz

Irina Cruz

Comunicadora audiovisual, doctoranda en cinema contemporani amb visió de gènere.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR