'13 Reasons Why': una societat d'assetjadors

La Jane és una puta. La Megan és una meuca. Menja-me-la. Porca. Vivim en una societat que normalitza aquesta classe d'actituds.

Missatges aparentment inofensius en les portes dels lavabos poden arribar a desencadenar situacions que encara no volem veure com a problemes reals o ens neguem a acceptar que són una realitat més comuna per a moltes persones del que realment es creu. Potser aquest inofensiu missatge li va canviar la vida a la Megan o va estigmatitzar la Jane completament. Aquest és el cas de la Hannah Baker, protagonista de 13 Reasons Why que s'ha convertit en una de les sèries més populars del moment. Aquest nou drama juvenil, basat en la novel·la homònima de Jay Asher, pot semblar el típic serial adolescent americà. Gens més lluny de la realitat, 13 Reasons Why afronta les situacions esmentades prèviament i les seves conseqüències de la manera més directa possible, fins al punt de poder arribar a convertir-se en incòmodes per a l'espectador o ser considerada una sèrie per a majors de 18 anys en països com Nova Zelanda.

Fotograma de la sèrie

Fotograma de la sèrie

La sèrie narra la història de la Hannah Baker, una adolescent de 17 anys que decideix suïcidar-se, però que abans d'acabar amb la seva vida grava unes cintes explicant les tretze raons per les quals ha pres aquesta decisió. Els seus motius van des de l'assetjament escolar a problemes familiars. No obstant això, els detonants són les coses més simples, un rumor, una foto i una llista.

Són solament paraules

Com els involucrats en la història de Hannah diuen, són solament paraules. Ella s’ho va prendre massa a la valenta i va exagerar la situació. Tot comença quan la Hannah decideix sortir amb un noi de l'institut, aquest li fa una foto que pot ser mal interpretada i fa córrer el rumor que va passar una mica més que el simple petó que es van donar.

Això, per descomptat, crea un estigma en la protagonista i a partir d'aquest moment es considera com a noia fàcil. Aquest incident va seguit d'una llista creada per un altre dels seus  companys de classe. Una llista dividida en dues parts: noies guays i no guays. Deixant de costat el fet que s'està classificant sense motiu a algú només per diversió, en particular dones, el pitjor és el criteri que segueix la llista, que és, com no, el físic. Les noies no són classificades per la seva intel·ligència, per les seves capacitats atlètiques o pel simple fet de ser bones ciutadanes. El que importa són els seus atributs. Té bon cul? És guay. Llavis massa fins? A la columna de les no guays. El que sembla una simple ximpleria d'adolescents és una mostra més de com es cossifica la dona i com la societat ho veu com alguna cosa inofensiva. Aquesta ximpleria d'adolescents una vegada més fa que es vegi a la Hannah com la noia fàcil, afectant les seves relacions socials, perdent amics i fent-la sentir com un objecte. A més fa creure als seus companys que tenen dret a tractar-la de certa manera d'acord amb aquest títol de noia fàcil que la llista li ha fet guanyar.

Hannah Baker (Imatge de Netflix)

Hannah Baker (Imatge de Netflix)

Després d'aquests aparentment inofensius incidents, Hannah brega amb assetjaments que són passats per alt i que finalment desemboquen en una violació. “La Hannah ho estava buscant”, aquestes són les paraules que utilitza el seu agressor per excusar-se. Quan ella intenta explicar el que li ha passat buscant ajuda en el conseller de l'institut, la primera pregunta que aquest li fa és: Vas decidir fer alguna cosa i ara et penedeixes? Però ja li vas dir que no?

Una vegada més la societat no està preparada per afrontar certes realitats o es nega a fer-ho, i la Hannah no aconsegueix expressar amb claredat el que va succeir. Cal tenir en compte que és una adolescent, amb les dificultades que això ja comporta més els problemes que ja ha tingut. El conseller no és capaç de veure que la Hannah té un problema greu més enllà de la violació, i la solució que li dóna és que segueixi amb la seva vida, que la persona que la va violar marxarà en uns mesos del col·legi i ja no el tornarà a veure, però, què hi ha de les seqüeles? També marxaran als sis mesos com l'agressor? La Hannah no és l'única víctima de violació en la sèrie,  i igual que ella, l’altra víctima té problemes per acceptar-ho i explicar-ho. En aquesta classe de situacions es jutjarà més i se li faran més preguntes a la víctima que a l'agressor.

Una societat d’assetjadors

Com la mateixa protagonista diu, “Som una societat d’assetjdors. Tots mirem”. Les xarxes socials ens fan creure que són reflexos de veritats absolutes i inciten a voler saber més. Són també les xarxes socials les que incrementen els problemes de la Hannah, una simple fotografia és difosa a un gran nombre de persones i de manera més ràpida. Tothom ho creu i ningú ho qüestiona,  però si es creuen amb dret a expressar la seva opinió i comentar sobre això.

És interessant el contrast entre aquests mitjans i el mitjà que la Hannah utilitza per donar a conèixer els motius del seu suïcidi, cintes de cassette. Ningú podrà comentar, ni expressar la seva opinió de forma immediata, ningú porà escriure un comentari intentant justificar la seva innocència. L'única cosa que poden fer és escoltar, ignorar i/o ocultar els enregistraments.

Fotograma de la sèrie

Fotograma de la sèrie

La història de la Hannah és un clar exemple d'efecte papallona, com el rumor més absurd pot desembocar en terribles conseqüències. Com certs comentaris poden crear una percepció errònia d'una persona, fent que aquesta se’ls cregui i fent que les persones del seu entorn ho creguin també, fins arribar al punt d'aïllar-la, cosa que empitjora la seva situació. La sèrie també destaca aquests problemes que la societat encara no considera com a tals i que en la seva majoria afecten dones. Referències al físic, assetjament de qualsevol tipus, ja sigui verbal o simplement algú que passa i frega la seva mà contra el teu cos. Són problemes reals i són situacions, com mostra la història, que deriven en una altra classe de problemes encara més seriosos. El fet que no es considerin així  fa que es tingui por a parlar d'ells i que la persona que els pateix no li doni la importància que realment mereixen.

Imatge de portada: promocional de Netflix.

Deixa un comentari

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui una millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment i l'acceptació de la nostra política de cookies TANCAR